Segona discussió religiosa: Déu únic i Trinitat

Després de donar per acabat el debat, el rei va retirar-se acompanyat dels sacerdots. Els va dir:

—Les proves que heu donat per al vostre cas han estat satisfactòries per a mi, i em sento molt feliç amb les ensenyances contingudes en la vostra llei; però us he d’aconsellar que parleu i actueu amb precaució, atès que els vostres enemics no tenen gaires escrúpols. Ara voldria que m’expliquéssiu el següent: com és possible que el Déu Totpoderós sigui tres i un al mateix temps, i com pot Ell tenir un fill, fet home i nascut d’una verge. Aquestes tesis van més enllà de la meva comprensió.

Els sacerdots li van replicar:

—Anirem en compte pel que fa als vostres mistagogs, tal i com ens aconselleu, no perquè ens facin por, sinó perquè desitgem obeir-vos. Per allò que fa a l’altra explicació que ens demaneu, només us podem dir que pregueu perquè Déu us il·lumini. Té llum en abundor i l’atorga generosament a tots els homes. Més tard, escolteu-vos amb humilitat les seves ensenyances.

El rei va romandre molt impressionat, en primer lloc, pel fet que encara que la Bíblia hagués estat escrita en tantes llengües, no s’hi podia trobar cap contradicció, sinó que cada llengua expressava una única veritat; i en segon lloc, pel fet que els sacerdots estiguessin tan familiaritzats amb la traducció llatina de l’Alfurcan, que devem a l’enorme diligència i cura de sant Bernat. Tot això va fer que els seus oponents se sentissin enormement enutjats. A més, tots els sacerdots mostraven una sòlida unanimitat en l’exposició de les seves tesis, mentre que els agarens no podien amagar unes desavinences entre ells sobre la interpretació de l’Alfurcan. Aquesta situació va decebre molt al rei.