79

Dimarts, 1 de maig del 2012

Kate

L’Emma va brandar el cap quan la Kate li va dir que hauria de trucar a l’inspector Sinclair. Que hi havia novetats sobre les proves.

—Ja sé quins són els resultats. No em cal telefonar-li —va dir—. Jo vaig enterrar el meu fill allà, sota la jardinera. No necessito pas que ell m’ho confirmi.

Per tant, la Kate va decidir trucar-li, per dir-li que era amb l’Emma a Howard Street i per avisar-lo d’una segona víctima d’en Will Burnside, la Barbara.

—Ara vinc cap aquí, Kate —va dir. No va saber captar si l’inspector estava enfadat perquè ella hi havia arribat abans que ell. Però això tant era, no? L’important era que l’Emma estigués bé.

Quan l’inspector va arribar, amb la seva sergent, una dona d’uns trenta anys, es van reunir a la sala d’estar i van deixar el gos a la cuina.

—A veure —va dir l’inspector Sinclair—, tot això s’ha tornat cada vegada més complex, però m’agradaria començar parlant del nadó. És el motiu pel qual va començar la meva investigació. D’acord?

L’Emma va assentir i les altres dones es van reclinar al seient, fora del camp de visió de l’inspector.

—Probablement ja saps, Emma, que s’ha trobat una coincidència entre el teu ADN i el del cos del nadó que es va descobrir a les obres de construcció de Howard Street.

—La Kate m’ha dit que ja tenien els resultats de les proves —va dir.

—Després vull parlar amb tu d’això —li va dir a la Kate, alçant una mà per interrompre les seves explicacions—. Després… Ara estem esperant que verifiquin els resultats de les proves d’ADN de l’Angela Irving, però sembla força probable que hi hagi hagut un error —va dir—. Demà al matí parlaré amb el senyor i la senyora Irving. El que vull demanar-te és que no revelis els resultats de les teves proves a ningú, Emma, fins que tinguem tota la informació pertinent i puguem fer una declaració adequada.

Va mirar la Kate, per deixar clar el que acabava de dir.

—Aquest tema és molt delicat, especialment per als Irving. Han esperat molt de temps per esbrinar què li va passar a la seva filla, i hem de ser justos amb ells —va afegir.

Tots els caps van assentir alhora.

—Entesos? —va preguntar—. I això evidentment t’inclou a tu, Kate.

—Per descomptat —va mussitar, frustrada.

—Bé, ara és molt tard —va dir l’inspector Sinclair—. Crec que seria millor tornar-nos a veure demà al matí. Podràs venir a la comissaria de Woolwich, Emma? I vostè, senyoreta Walker? Entenc que totes dues teniu aspectes que voleu discutir sobre el professor Burnside. Hem de fer les coses ben fetes, no d’aquesta manera improvisada.

L’Emma i la Barbara van confirmar que hi anirien i la Kate va evitar la mirada de l’inspector.

—Potser tu i jo hauríem de parlar un moment, Kate —va dir—. A fora.

Ella el va seguir, deixant que les altres dones s’acomiadessin.

—T’has passat molt de la ratlla, Kate —va dir l’inspector Sinclair tan bon punt van arribar a la vorera—. Has posat la investigació en perill amb el numeret que has fet. No era pas feina teva dir-li a l’Emma Simmonds el resultat de la prova d’ADN. Podries haver causat un daltabaix.

La Kate era conscient que ella només li havia dit a l’Emma que havien sortit els resultats, però a l’inspector Sinclair no li interessaven les seves excuses. Hauria d’haver intentat suavitzar la situació disculpant-se, però l’estrès de tot el vespre l’havia deixat alterada i disposada a discutir amb qui fos.

—Només he fet la meva feina, Andy. És per això que em paguen. He seguit les pistes i he buscat persones que possiblement podien ajudar en la teva investigació. I les he adreçat a tu quan m’ho has demanat. El meu diari ha fet tot el que ha pogut per ajudar a descobrir què li va passar a l’Alice Irving. No és culpa meva que les proves estiguessin malament…

—Parlaré amb el director —va dir l’inspector Sinclair, i tot seguit es va girar i se’n va anar enmig de la foscor de la nit, amb la seva sergent corrent darrere d’ell.

—Merda —va dir, en veu alta—. Un altre contacte a pastar fang.