37

Dilluns, 9 d’abril del 2012

Angela

Es va quedar glaçada quan va veure que la Kate Waters aparcava el cotxe a fora. Ho va sentir abans de veure-ho. Estava alerta de tot, mentre esperava.

Oh, Déu meu, això són males notícies. Segur que és el fill d’algú altre. No hauria vingut si no fossin males notícies, va pensar, repenjant el front a la finestra mentre observava la periodista que enfilava el camí d’entrada i esperava que es fixés en ella. Quan la Kate la va veure, l’Angela es va adonar que la cara li canviava. La periodista va somriure i la va saludar amb la mà.

L’Angela va cridar a través del vidre.

—És l’Alice? És ella?

Però el vidre doble li va esmorteir la veu. Va córrer cap a la porta i la va obrir d’una revolada.

—És l’Alice? És ella? —va xisclar, i la Kate la va fer entrar de nou cap a dins.

—Vine, Angela, i seu —va dir. Semblava nerviosa, però no pas trista. Què volia dir això? L’Angela va intentar llegir-li l’expressió de la cara però no es podia concentrar. Es va adonar que hi havia altres persones al rebedor: el noi jove i l’amable fotògraf de Howard Street. Aquest últim li estava donant la mà i li deia alguna cosa, però l’Angela no el sentia. Ell i la Kate la van conduir cap a la sala d’estar i la van fer seure al sofà. Li va semblar una eternitat, fins que la Kate no va seure al seu costat i li va agafar la mà.

Segur que porten males notícies, va pensar.

—Angela —va dir la Kate, en veu baixa—. Tenim novetats. I volia venir per parlar amb tu cara a cara.

L’Angela va esperar. No li sortien les paraules, però el seu cervell cridava «Digue-m’ho d’una vegada!».

La Kate es va moure lleugerament enrere quan va veure que en Mick feia fotos a l’Angela des de l’altra banda de l’estança.

—Angela, la policia ja té els resultats de les proves d’ADN. No m’ho han comunicat de manera oficial, però m’han dit que hi ha una coincidència.

—Alice. —L’Angela va pronunciar el nom amb un sospir—. És l’Alice. —No va sentir res més del que li deia la Kate. No podia pensar en res més que en la seva nena. L’he trobat.

Va notar que la Kate tremolava quan li va tornar a agafar la mà.

—Estic molt contenta per tu, Angela —va dir, i les dues dones es van quedar mirant fixament.

L’Angela va pensar que s’hauria pogut passar la resta del dia així, allà asseguda amb la Kate, però en Mick va dir:

—Reina, em pots mirar un moment? —i ella es va girar cap a la càmera, sense saber si havia de riure o plorar.

La Kate es va aixecar perquè en Mick pogués fer les fotos i va anar a seure al braç d’una butaca. En Joe estava dret a prop de la porta. Mirava l’Angela i després apartava la vista, com si no pogués suportar veure-la.

Quan en Mick va deixar la càmera, la Kate va tornar al sofà.

—Angela, has de telefonar al policia que porta el cas —li va dir—. Et va comentar que els resultats estarien avui, oi? O sigui que li pots trucar i demanar-l’hi. T’ho ha de dir.

La Kate feia veu d’amoïnada i l’Angela es va preguntar si li estava dient tot el que sabia.

—Que hi ha algun problema? —va preguntar.

La Kate va abaixar la mirada cap a les seves mans.

—La qüestió, Angela, és que m’ho han dit de manera absolutament confidencial, això de la coincidència, i necessito saber la versió oficial per poder-ho publicar al diari. Ho entens?

L’Angela va assentir. No estava del tot segura d’entendre-ho, però volia ajudar la periodista. Ella havia trobat l’Alice.

—Què vols que li digui, a l’inspector Sinclair? —va preguntar.

La Kate va apuntar les preguntes que li havia de fer, i va dir a l’Angela que insistís si el policia no li volia donar respostes.

—Tens tot el dret de saber-ho. Ets la mare de l’Alice i ja has esperat prou temps —va dir.

L’Angela va agafar el telèfon i va marcar el número directe que li havien donat.

L’inspector va contestar de seguida i l’Angela va intentar representar el seu paper.

—Hola, inspector Sinclair, sóc l’Angela Irving.

—Senyora Irving, en què la puc servir? —va dir ell, molt seriós.

—Em sap greu molestar-lo, però em va dir que avui tindria els resultats de les proves i m’estic tornant boja, de tant esperar.

—Ja sé que deu ser molt difícil per a vostè —va dir l’inspector Sinclair, amb la veu una mica més suau—. Però estic esperant que em passin l’informe dels resultats.

—I quan serà?

—Demà, suposo —va respondre.

—No crec que em pugui esperar fins demà, inspector Sinclair. De debò que aquesta espera em farà posar malalta —va dir—. Ja he esperat molt de temps.

La Kate va assenyalar la següent pregunta que havia escrit per a l’Angela.

—Sap què mostren, els resultats? —va preguntar obedientment, i l’inspector Sinclair va dubtar.

—Sí, senyora Irving. He rebut un informe verbal dels tècnics, però sempre m’agrada tenir tots els documents al davant abans d’exposar cap mena d’informació. Havia pensat parlar-ne cara a cara, amb vostè i el seu marit. Estic segur que comprèn la meva prudència.

—Sisplau, digui’m què sap, inspector Sinclair. L’hi suplico.

Es va fer un silenci. L’Angela va mirar la Kate i es va aguantar l’alè.

—Hi ha una coincidència, senyora Irving —va dir, finalment.

—Una coincidència —va dir ella, en veu alta, perquè la Kate ho sentís, i la periodista va alçar el puny enlaire com una tennista de Wimbledon.

—Sí. La mostra d’ADN que li vam prendre a vostè coincideix amb l’ADN de les restes. De l’esquelet del nadó, vull dir.

—O sigui que és l’Alice —va dir l’Angela, i es va posar a plorar.

—Tal com li he dit, senyora Irving, encara no tinc l’informe escrit, però sí, semblaria que és així. Tanmateix, m’agradaria venir demà a veure’ls, a vostè i al seu marit, per parlar dels resultats i per mirar com enfoquem el cas a partir d’ara. També m’agradaria venir amb un agent d’enllaç amb la família, perquè sempre disposin d’un punt de contacte. Li sembla bé?

—Sí, sí, i tant. Moltes gràcies per dir-m’ho. No sé com agrair-l’hi. Vingui demà, sisplau. A quina hora li va bé? —va dir, amb la veu entretallada.

—Vindré a dos quarts de deu, si li sembla bé —va dir l’inspector—. M’alegro que l’espera ja s’hagi acabat. Ens veiem demà al matí.

La Kate encara agitava els peus d’emoció quan l’Angela va penjar.

—Molt bé, Angela! Has estat fantàstica! —va dir la Kate—. Explica’m què t’ha dit.

L’Angela la va mirar, amb els ulls enfonsats, l’eufòria inicial de la notícia s’esvaïa ràpidament.

—La meva filla és morta —va dir.