71

Diumenge, 29 d’abril del 2012

Kate

Les van fer entrar en una sala d’interrogatoris quan ella i l’advocada del diari van arribar, i la Kate va seure i va començar a tamborinar els dits a sobre la taula. L’advocada es va aclarir la gola i ella va parar.

—Perdona, són els nervis —va dir.

Quan va entrar, l’Andy Sinclair els va fer un somriure mentre es disculpava per haver-les fet esperar.

—Gràcies per venir, Kate —va dir—. És important que tinguem la teva declaració. Has dut la cinta?

Van escoltar la revelació de l’Emma en silenci.

—Has parlat amb l’Emma, ja? —va preguntar la Kate, mentre l’inspector posava la cinta a dins d’una bossa i l’etiquetava.

—No. Estem parlant amb un psicòleg per veure quin és el millor enfocament. I després d’haver escoltat això, no vull precipitar-me i espatllar-ho tot. Aquest tema s’ha de tractar amb delicadesa.

»Bé, doncs… —va adoptar un to tot professional.

La Kate va agafar aire i va explicar a la gravadora d’en Sinclair les converses amb l’Emma, primer al davant del local dels Boys’ Brigade i després a dins del cotxe.

Era una sensació estranya, ser a l’altra banda de l’entrevista, i va interrompre en Sinclair un parell de vegades perquè reformulés preguntes.

—Gràcies, Kate. Em sembla que ja ho tinc, això —va dir, i va somriure. Així, continuem sent amics, va pensar ella.

L’inspector va voler saber per què havia anat a la festa.

—No ets pas de per allà tu, oi? —va preguntar.

—No, estava treballant, volia conèixer gent que visqués al barri en aquella època, per si algú sabia com era possible que l’Alice acabés a Howard Street. O per si algú sabia qui la podria haver robat.

—Molt bé. O sigui que vas treure el teu vestit dels anys vuitanta d’un bagul i vas anar cap allà, oi? —va dir—. Molt enginyós.

—Em pensava que tu també hi series —va dir la Kate.

—Els lluentons no han sigut mai el meu fort… —va dir. I tots dos van riure, alleujant una mica la tensió de la sala.

—A veure, continuem… —va dir ell—. Què més en saps, de la família Massingham del número 63 de Howard Street?

Oh, Déu meu, ara ve la part més espinosa, va pensar la Kate. Limita’t a les coses simples.

—El que saps tu, m’imagino —va dir—. L’Emma vivia allà amb la seva mare, la Jude Massingham, i una altra inquilina, la Barbara Walker. Ara la Barbara viu a l’altre extrem del carrer, al número 16. La vas anar a veure, em sembla, o va ser un dels teus companys.

—Sí, és veritat —va dir, i va subratllar una cosa de les seves notes molt enèrgicament.

—La Barbara em va dir que sempre hi havia un nòvio. El nòvio de la Jude. En Will Burnside —va dir la Kate, lletrejant el cognom al policia.

—Perfecte, gràcies —va dir en Sinclair, tot fullejant l’expedient—. Molt bé. Sabem que la casa pertanyia a un home anomenat Alistair Soames. Té antecedents. Assetjador sexual. Temes menors. Tocaments a les dones al metro, per sobre de les faldilles, coses d’aquestes. Diu que el van deixar en llibertat condicional a finals dels setanta. Just abans que comprés les cases de Howard Street.

—Un assetjador sexual convicte? —va exclamar la Kate—. El vaig anar a veure fa un parell de setmanes.

En Sinclair va esbatanar els ulls.

—Viu en un pis de mala mort al sud de Londres —va dir la Kate—. El vaig localitzar per veure si sabia alguna cosa sobre el cas.

—Ostres, Kate, hi ha algun lloc on no hagis estat? —va dir en Sinclair.

La Kate va fer una mirada ràpida a l’advocada, que va fer un assentiment gairebé imperceptible. Però segur que l’Andy Sinclair l’havia vist.

—La qüestió és, Andy —va començar la Kate—, que en Soames ens va donar unes fotos dels anys vuitanta, per ajudar-nos a identificar la gent, i entremig hi havia un sobre amb unes Polaroids.

El policia es va mostrar interessat.

—Les fotos són de dones i noies que semblen drogades —va dir—. Es veu el mateix Soames en algunes de les fotos.

En Sinclair va enretirar la cadira i va fer un xiulet.

—I suposo que encara tens aquestes fotos, oi?

La Kate va furgar dins la bossa i en va treure el sobre. Va escampar les Polaroids per sobre la taula.

L’inspector Sinclair i la Kate van examinar les cares detingudament, parsimoniosament. Donant a les víctimes l’atenció que es mereixien.

La Kate es preguntava si l’inspector reconeixeria la Barbara, i la va buscar entre les imatges. Però llavors va veure una altra cara. Va clavar el dit en una fotografia i la va girar per veure-la més bé.

—Déu meu, aquesta és l’Emma —va dir—. L’Emma —va repetir. Va apartar la mirada per recuperar l’aplom.

En Sinclair va agafar la foto i la va estudiar de prop.

—Aquesta és la nostra noia? —va preguntar.

—Sí, n’estic segura. Em vaig passar tot ahir al vespre mirant-la. Perdoneu —va dir, i es va mocar.

Xarrupava una tassa de te per calmar-se quan un jove agent va treure el cap per la porta.

—Senyor, hi ha una dona, bé, una parella, que el volen veure. Són a la recepció.

—De què es tracta, Clive? —va preguntar l’Andy Sinclair—. Pot esperar?

—No ho sé, senyor. Diu que es tracta del nadó.

La Kate i l’Andy es van girar de cop per mirar bé l’agent.

—Emma i Paul Simmonds —va dir, consultant un trosset de paper que duia a la mà.

—Déu del cel —va dir en Sinclair—. Fes-los passar a la sala d’interrogatoris número nou. I ofereix-los una tassa de te o alguna cosa. Vinc d’aquí a cinc minuts.

La Kate el va mirar.

—T’ha vingut a veure. Té alguna cosa per dir. Ostres, no creus que jo podria…? —Havia sentit a parlar de col·legues a qui havien permès observar interrogatoris a través de vidres amb mirall.

—Oblida-ho, Kate. Això és cosa de la policia —va dir en Sinclair—. Ja parlarem més tard.

La Kate va recollir les seves coses i les va començar a entaforar a dins de la bossa.

—Un moment, deixa les Polaroids. Les necessitarem —va dir l’inspector.

La mare
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
dedicatoria.xhtml
cites.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
Section0082.xhtml
Section0083.xhtml
Section0084.xhtml
Section0085.xhtml
Section0086.xhtml
agraiments.xhtml
autor.xhtml