44

Dimecres, 11 d’abril del 2012

Jude

Es va quedar asseguda observant el telèfon durant un minut, acabant mentalment la seva última diatriba.

No t’hauria d’haver tingut mai. Has sigut un problema des del principi.

Tot va començar a anar malament quan en Charlie va tornar a casa de la gira. Ella era a la porta amb l’Emma als braços, a punt per rebre’l.

Havia esperat amb ànsia el moment de la seva tornada a casa —havia planejat el gran retrobament—, però la cosa no va anar com es pensava.

S’imaginava que ell tornaria amb un ram de roses i un anell de prometatge, però va arribar només amb una bossa de roba bruta i un grapat d’històries de nits de borratxera. I quan va fer per agafar la nena, ella no va ser capaç de deixar-la anar. La nena era el tracte que tenien a mitges, però la Jude necessitava estar segura que en Charlie seguia les seves regles del joc.

La Jude s’havia empassat la decepció i havia intentat implicar-lo en aquella nova quotidianitat, va deixar que canviés l’Emma i que li preparés el menjar. Però no li va deixar agafar la nena a coll gaire estona. Aquest privilegi se l’havia de guanyar.

—Està dormint, Charlie —va dir, cada cop que ell feia el gest d’agafar l’Emma—. No la despertis. —La Jude li veia la decepció a la mirada, però no podia permetre que allò l’estovés. Havia d’anar amb compte amb la seva filla.

S’havia aferrat a l’Emma aquella primera nit. Mantenint la nena entre ella i en Charlie.

Ell no li havia demanat res sobre el part quan li va dir per telèfon que l’Emma havia nascut. Només volia saber com era la nena.

—Com és, Jude? Té els ulls tan preciosos com tu?

Però aquella primera nit, assegut davant d’ella, ho va voler saber tot. Ella li va explicar que havia volgut un part natural, sense metges amb instruments metàl·lics per treure-la. Havia decidit parir a casa amb una amiga que era doula.

Ell va fer una ganyota. Era una mica massa visceral tot allò per a ell. No havia anat a cap de les classes de preparació ni havia llegit cap llibre. Està massa ocupat sent una estrella de rock, pensava ella.

Va eludir els detalls morbosos i es va centrar en la feina de la doula.

Li va explicar que les doules havien ajudat les dones a parir al llarg de la història. Sovint eren germanes o tietes. Però la seva doula era una dona que havia conegut a les classes de preparació de la NCT. National Childbirth Trust, Charlie.

—Està molt bé això —va dir.

I quan va començar a badallar i va suggerir que anessin a dormir, ella el va fer quedar al sofà, perquè així els plors no el molestarien.

L’endemà al matí, ell es va presentar a l’habitació amb una tassa de te i va seure al llit.

—Em sap greu no haver estat aquí amb tu, Jude —va dir—. Però ara ja sóc aquí, d’acord?

I ella va dir que sí, esperant que li parlés del matrimoni. Però el que va fer va ser abraçar-la i intentar ficar-se sota els llençols. Ella el va fer fora del llit amb l’excusa que l’Emma havia de menjar.

—Per l’amor de Déu —va dir, al cap de dues setmanes, quan la tensió ja els sufocava a tots dos—. Què coi està passant aquí?

Estava dret al costat de la finestra, mirant a fora, no a ella.

—Has canviat, Jude —va dir—. Estàs tensa per tot. Estàs paranoica. Ni tan sols em deixes agafar la meva filla. És com si jo no tingués res a veure amb ella. Com si només fos teva.

Va deixar l’Emma al cabàs i va intentar parlar amb veu calmada.

—Perdona’m, però fins ara m’he hagut d’espavilar tota sola. No estic segura que hagis tornat per quedar-te.

Ell va arronsar les espatlles, encara donant-li l’esquena.

—Em tractes com si fos un desconegut. Començo a dubtar que jo tingui res a veure amb la nena. És d’algú altre? És això? Et ficaves al llit amb altres tios?

Encara podia notar l’escalfor del seu cos quan ell li va llançar aquella acusació. Li va contestar que mai no se n’havia anat amb cap altre home, que l’Emma era seva. Però ell ja no l’escoltava. La idea que l’havia enganyat li havia fet perdre els estreps. Això és el que fa la gent en el seu món d’estrelles del rock, va pensar ella.

—Charlie, sisplau, escolta’m. Què et sembla si ens casem? —va dir—. Potser el que em passa és que no estic segura del teu compromís. Potser és aquest, el problema.

—I una merda —va dir ell—. Casar-me amb tu no resoldrà res. Només aconseguiré lligar-me a aquest malson.

I va fer un petó a l’Emma i se’n va anar.

Va estar dos dies sense sortir de casa. Estava massa afectada per deixar el niu. Però al final, va portar l’Emma al metge perquè l’havien de pesar. No volia problemes saltant-se les cites programades.

El doctor Grundy es va alegrar de veure-la, sempre se n’alegrava. Altres pacients es queixaven d’ell, especialment si tenien visita després que el metge hagués anat a dinar al pub local. Però ella l’havia triat com a pediatre i, fent-se una mica la coqueta, s’havia convertit en la seva pacient preferida. L’hi havia dit ell mateix, agafant-la amb les seves mans tremoloses. L’havia renyat pel fet d’haver parit l’Emma a casa amb una doula quan li va dur la nena per primera vegada, però ella li havia parrupejat tot d’explicacions i ell s’havia desfet a les seves mans. Al final, només va fer petar la llengua i va firmar tota la paperassa.

Després de pesar l’Emma a l’última visita, la Jude li va dir que havia decidit tornar a casa dels seus pares i l’home va semblar decebut.

—Et trobaré a faltar, Jude —va dir.

—I jo a vostè, doctor Grundy —va dir ella, i li va fer un petó a la galta de pergamí.

Havia sigut una decisió difícil, però necessitava començar de nou. Sense en Charlie, s’hauria de mantenir pels seus propis mitjans. No podia treballar i cuidar l’Emma. I tampoc no volia deixar-la amb una cangur. Necessitava ajuda.

Els seus pares estaven al cas del naixement de l’Emma però havien mantingut les distàncies, deixant clara la seva desaprovació per les opcions de vida de la seva filla amb un silenci absolut. Recorreria a ells. No es podrien resistir a la seva primera néta.

La mare i el pare es van mostrar més afligits que enfurismats, només li van fer un petó fugisser a la galta i van fer petar la llengua un munt de vegades, quan es va presentar a la porta de casa seva amb una maleta i l’Emma al cotxet. La seva mare va estar irritada tot el matí, però la Jude va fer veure que no ho veia.

El dinar va ser horrible. Hi havia tall —un tall de vedella poc cuita— i la seva mare va arronsar les espatlles quan va veure que la seva filla vegetariana se servia només coliflor.

—No sabíem que vindries —va dir.

Després es va produir un silenci tens. La Jude es va esforçar a omplir-lo parlant de la nena, de la feina, del jardí preciós que tenien.

—Però a veure, Judith, on és el pare? —va preguntar la mare, mentre li passava les patates rostides.

—Se n’ha anat, mare —va dir la Jude, ben directa.

—Ja —va dir—. I quant de temps et penses quedar?

—No ho sé, mare —va respondre la Jude.

—La nena necessita estabilitat, i en tindrà ben poca si tornes a marxar.

—Deirdre, sisplau —va dir el seu pare, amb un punt d’advertència a la veu—. Ara no és el moment adequat per a aquesta conversa.

La Jude li va fer un somriure tens d’agraïment.

—Vaja, i quan és el moment adequat? Està mesos sense dir-nos absolutament res, es queda prenyada i llença per la borda una carrera fantàstica, i llavors es presenta aquí i se suposa que nosaltres hem de fer veure que no ha passat res? Per l’amor de Déu, Judith. No et pots ni imaginar la infelicitat que ens has causat. Fa mesos que no dormo.

La Jude va punxar una patata amb la forquilla.

—No volia pas fer-te infeliç, mare. He pres la decisió equivocada. Podem deixar-ho així? Ara m’he de preocupar d’una nena. Em passes les pastanagues, sisplau?

I, entrenada per ser educada fins i tot enmig d’una baralla, la seva mare li va passar la safata de les pastanagues amb cara de fúria.