Els orígens del cristianisme

El naixement del cristianisme s’emmarca en el context d’aparició i de creixement de tot un seguit de cultes religiosos provinents de la zona oriental de l’imperi. Aquests cultes comencen a arribar a Roma i a exercir-hi una certa influència a partir de l’època final de la República, i aquest serà el cas també del cristianisme, inicialment una petita escissió dins del judaisme propiciada per la predicació d’un tal Jesús de Natzaret que visqué i morí a Judea entre la fi del segle I aC i l’inici del segle I dC (i que tenim documentat per les fonts gràcies a les referències de Flavi Josep, Tàcit i Plini el Jove). Inicialment, però, la influència del cristianisme fou escassa i, per exemple, era clarament minoritària davant d’altres cultes mistèrics, com els d’Isis, Cíbele o, especialment Mitra. Aquests cultes guanyaren progressivament adeptes davant de la religió oficial romana gràcies a la seva major proximitat al poble i al caràcter cívic mateix de la religió romana, que la feia molt circumscrita a Roma i a les classes altes, i la mantenia allunyada de la major part de la població de l’imperi. És en aquest sentit que els nous cultes, més fàcils d’exportar i més propers a la població, van anar introduint-se de forma important. Aquest serà també el cas del cristianisme, que a poc a poc anirà traslladant-se cap a la part occidental de l’imperi i que anirà integrant elements d’aquests altres cultes orientals per anar guanyant progressivament més adeptes (especialment adoptarà elements del mitraisme: per exemple, Mitra és una divinitat que neix el 25 de desembre). Això no obstant, durant la major part de l’imperi Romà el cristianisme serà una religió oriental i que tindrà la seva força i la seva base a Orient, amb centres importantíssims com Alexandria, Antioquia, Jerusalem o Tars.

La història del cristianisme durant l’imperi Romà és una història canviant i molt marcada per la política. Des dels seus orígens, el cristianisme mirà de trobar el seu paper dins de l’imperi. Val a dir que durant bona part d’aquests moments inicials fou una religió bàsicament urbana, que s’allunyava de les zones rurals, eminentment paganes (el terme pagà ve de pagus, nom que rep una circumscripció territorial rural). Des d’un principi, l’evolució del cristianisme anirà lligada a un seguit de figures que, amb la seva predicació, estendran la doctrina cristiana i aconseguiran la incorporació de nous fidels. Aquests personatges són els pares de l’Església i la seva actuació, especialment els seus escrits, són la font clau per al coneixement del cristianisme en aquests segles. Abans, però, el principal personatge que explica el creixement del cristianisme a dins de l’imperi serà Pau de Tars, un autèntic protagonista de la història cristiana i base vertadera de l’extensió de la nova religió. Així, Pau es convertirà en l’eix més destacat de l’expansió cristiana en defensar la conversió al cristianisme de població no jueva, enfrontant-se així, ideològicament, amb bona part de l’estructura intel·lectual cristiana. Serà aquesta innovació de Pau i els seus escrits a les diverses comunitats cristianes les que posaran la primera pedra per a l’expansió del cristianisme arreu de l’imperi Romà. A part d’aquesta obertura als «gentils», hi haurà altres elements que expliquen el ràpid creixement del cristianisme:

  • El sincretisme: del qual ja hem parlat i pel qual el cristianisme aprofità tot un seguit d’elements provinents d’altres religions i de cultes mistèrics orientals per tal de reforçar la seva pròpia doctrina. Òbviament, la religió de la qual s’apropiarà més elements serà el judaisme. Així, mentre que, per una banda, atacarà la religió hebrea en considerar el cristianisme com la veritable religió de Déu, per una altra, se n’apropiarà bona part de la simbologia, dels textos i de la doctrina.
  • L’universalisme: el cristianisme s’erigirà com una religió universal, oberta a tothom. De fet, ja hem comentat la importància de l’obertura als gentils duta a terme per Pau de Tars però cal incidir en la idea d’un cristianisme plural i accessible de forma individual a totes les persones. Aquesta amplitud de mires és la que, en gran part, permet entendre l’extensió fabulosa del cristianisme per tots els límits de l’imperi.
  • La facilitat de transmissió: una de les grans diferències respecte el judaisme consistí en el fet que aquest basava la seva difusió en el temple i en una elit sacerdotal que monopolitzava el contacte amb Déu. Per tant, només unes poques persones s’encarregaven de transmetre el missatge diví a la comunitat. El cristianisme trenca aquesta estructura i, tot i que també disposarà d’una elit sacerdotal, la institució del ritu baptismal permetrà que tots els cristians portin en si mateixos el missatge de Déu. Això farà que tothom pugui tenir vivències properes a Déu i, en transmetre-les a altres persones, convertir-se en missioners de Crist. Així, es facilitarà molt la transmissió del cristianisme a totes les capes de la població de l’imperi, de manera que, de forma bastant ràpida, es generarà tot un seguit de comunitats cristianes que, a la darreria del segle II dC, ja s’estenien per tot l’Orient romà, el nord d’Àfrica, Grècia, Itàlia i alguns punts de les Gàl·lies.

L’altre gran moment clau d’aquest període inicial serà quan, entre el 170 i 180 dC, es constitueixi el cànon de llibres sagrats del cristianisme, basat en el pilar de la resurrecció de Jesús i excloent tot un seguit d’altres obres que, tanmateix, encara se seguiran utilitzant en la predicació (els llibres apòcrifs). Tot plegat permet entendre per què el cristianisme passarà, en quatre segles, de ser una petita secta jueva minoritària a esdevenir la religió oficial de l’imperi.

Breu història de l’antiga Roma
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
autor.xhtml