La crisi de la República: les guerres civils i la fi d’un model

Els anys posteriors a la victòria en la Segona Guerra Púnica, la vida política de Roma es veié marcada pel punt màxim del domini del Senat i de les famílies preeminents de la nobilitas. Així, el govern de Roma quedà en mans d’unes poques famílies que es repartien el poder dins el Senat i que coparen les magistratures. Tot i així, aquest sistema provocà una intensa competència entre aquestes mateixes famílies per tal d’aconseguir controlar el poder i perpetuar-s’hi el màxim de temps possible. En aquest sentit, començaren a sorgir algunes figures que pretenien saltar el sistema de repartiment i distribució equitativa del poder tot acumulant més prerrogatives i càrrecs dels que la llei o la voluntat del Senat podien permetre. S’inicià, doncs, un període de lluites polítiques internes ferotges en les quals destacà un seguit de personatges que van mirar de trencar individualment aquest sistema de poder. Una bona part d’aquests personatges intentarà servir-se de la voluntat i del suport del poble per exercir pressió davant del Senat i aconseguir els seus propis objectius polítics. Per tant, s’iniciarà un període marcat per l’enfrontament entre aquests suposats defensors dels interessos del poble i el Senat mateix, oposició que acabarà per conduir Roma a tres guerres civils i a la caiguda definitiva del sistema republicà.

L’enfrontament de què estem parlant va tenir lloc dins els membres mateixos de la nobilitas i, per tant, no es pot igualar al que hi hagué entre patricis i plebeus en els primers temps de la República. En aquest sentit, tradicionalment s’ha fet la divisió d’aquesta batalla entre dos grups: els optimates i els populares. Val a dir que no eren partits polítics tal com els entenem avui dia, sinó tendències polítiques o grups d’opinió no estructurats.

  • Optimates: eren aquells membres de la nobilitas que representaven la voluntat senatorial, contrària a qualsevol tipus de canvi dins de l’estructura econòmica, social i política romana que pogués debilitar els interessos de les classes oligàrquiques dominants.
  • Populares: eren també membres de la nobilitas però apostaven per certs canvis i millores que havien d’afectar principalment el baix poble i que anaven en certa manera en contra dels interessos oligàrquics. La major part d’ells perseguia els seus propis objectius polítics i utilitzaven per a això mesures populistes que els donaven el suport incondicional del poble romà. És així com no se’ls pot considerar revolucionaris i, de fet, el bàndol senatorial els denominava demagogs. Les seves demandes eren recurrents i es basaven en les reformes agràries i frumentàries, el vot secret, la revisió dels deutes, el dret d’associació, l’extensió del dret de ciutadania, etc.

Aquest enfrontament marcarà el darrer segle d’existència de la República, i donarà peu a un dels períodes més complexos i interessants de la història de Roma. El primer episodi d’aquest conflicte, però, serà el de les reformes dels Gracs.

Breu història de l’antiga Roma
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
autor.xhtml