La guerra contra Veïs

Veïs era una ciutat estat etrusca veïna de Roma i, de fet, el seu territori hi feia frontera. Ciutat poderosa, el seu enfrontament amb Roma nasqué ja en època monàrquica, però fou durant la República quan el conflicte es desencadenà de manera definitiva amb un total de tres guerres. La derrota de Veïs era fonamental per a Roma, ja que es tractava d’un estat desenvolupat i organitzat que amenaçava directament les rutes comercials bàsiques per a l’economia romana, de tal manera que el xoc entre els dos nuclis estava garantit. La primera guerra contra Veïs (483-474 aC) fou més avantatjosa per als etruscs que per a Roma: augmentaren el territori i destruïren en una batalla tota la gens Fabia. El segon conflicte s’inicià el 437 pel control de la ciutat de Fidena, sota el domini de Veïs, i acabà el 435 amb la presa de la ciutat per part de Roma. El darrer conflicte o tercera guerra (406-396 aC) representà que Roma prengués l’iniciativa i iniciés un atac a gran escala que implicà el setge de Veïs durant deu anys i, finalment, la presa d’aquesta ciutat i la seva destrucció, dirigida per Marc Furi Camil. La derrota fou fonamental, ja que eliminà una rival directa de Roma en el seu territori i, per tant, facilità l’expansió posterior romana per tot Itàlia. Però fou sobretot decisiva des del punt de vista social ja que, com hem vist, comportà el repartiment de tot l’ager Veientanus, que fou assignat en gran part a la plebs romana. Tot, però, no foren èxits per a Roma. Així, per exemple, el 390 aC els romans foren derrotats, i la ciutat quedà saquejada per una incursió gal·la, coneguda com la del vae victis («ai dels vençuts!», expressió que pronuncià el cabdill gal, Brennus). Les incursions de pobles gals es convertiren en quelcom habitual i Roma hagué de fer-hi front en diverses ocasions durant tot el segle. El problema gal no se solucionarà fins bastant més endavant amb la conquesta del nord d’Itàlia i la creació de la província de la Gàl·lia Cisalpina. Aquesta primera derrota, però, resultà especialment dura per als romans, sobretot des del punt de vista psicològic, ja que fou una gran humiliació i obligà, per exemple, a construir les muralles republicanes que avui dia coneixem. Roma, però, es recuperà ràpidament del cop i pogué continuar la seva expansió progressiva per la península Itàlica.