La religió romana

Abans que res, serà útil fer una introducció breu sobre la religió romana per tal d’entendre quin fou l’impacte que les creences cristianes tingueren en la població pagana. La religió romana partia de la premissa que era possible saber quina era la voluntat dels déus, de tal manera que els seus ritus anaven enfocats a intentar desxifrar-la. A partir d’aquí, s’establia una clara divisió entre la consulta privada i pública d’aquests déus. Així, hi havia un cert marge de llibertat en el culte privat, mentre que, en canvi, el culte públic, al l’actuació política de Roma i estava fortament institucionalitzat. En realitat, la religió pública romana es podria considerar com a política i, de fet, el principal òrgan religiós era el Senat, mentre que els càrrecs sacres eren una magistratura més inclosa dins del cursus honorum. Sobre les activitats en què es dividia aquesta religió pública, Ciceró n’esmenta tres: els ritus (festivitats que es repartien al llarg de tot l’any), els auspicis (observació de les aus) i els prodigis (anàlisi d’allò que excedeix els límits naturals, que resulta extraordinari).

En general, des d’època monàrquica, la religió romana es caracteritzà per ser politeista, amb un panteó religiós clarament influenciat per etruscs i grecs. De fet, al llarg de tota la seva història Roma anà acceptant nous déus estrangers dins del seu panteó, per tal de guanyar-se’n el favor. Així, trobem exemples molt clars com l’atracció de divinitats etrusques o, potser el cas més conegut, la introducció de la deessa oriental Cíbele. Per tant, una de les principals característiques de la religió romana, i una de les diferències més notables entre aquesta i el cristianisme, és precisament el sincretisme, que li permetia acceptar bona part de les divinitats dels pobles que anava conquerint. Una altra gran diferència afectava l’exercici d’aquesta religió. Així, mentre que el cristianisme té «missioners» i persones que pretenen convertir la població a la nova experiència espiritual, a Roma això no té sentit, ja que la «comunitat de fidels» s’identifica plenament amb la comunitat de ciutadans. És a dir, com a ciutadà de Roma o de l’imperi Romà, hom es vinculava forçosament als ritus i als cultes religiosos de Roma o de l’imperi, car existia un lligam indissoluble, com ja hem comentat, entre allò polític i allò sagrat. És en aquest sentit com hem d’interpretar el que serà el principal confrontament entre pagans i cristians, que es donarà a partir de l’Alt Imperi i que té a veure amb el culte imperial. Així, a partir d’August, s’institueix la veneració de la persona de l’emperador. El governant passa a ser pràcticament una divinitat més i es propugna des de la propaganda imperial un seguit de ritus de culte a la figura de l’emperador per tal de facilitar la integració de les províncies i dels seus habitants al concepte de princeps i d’imperi global. De fet, quan l’emperador mori, passarà a ser automàticament divinitzat i, fins i tot, alguns emperadors, com Calígula, rebran l’apoteosi en vida. Tot aquest procés anirà in crescendo a partir del Baix Imperi, amb l’aparició del Dominat, de tal manera que la figura de l’emperador esdevindrà essencialment la d’una divinitat a la Terra. Aquesta concepció xocarà frontalment amb la visió monoteista dels cristians, de tal manera que bona part de les persecucions decretades contra aquest col·lectiu s’explicaran no tant per la seva concepció religiosa (ja hem dit que Roma era molt oberta pel que fa al culte privat de cada persona i de cada regió de l’imperi) sinó per la negativa dels cristians a retre culte a l’emperador.

Breu història de l’antiga Roma
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
autor.xhtml