Les reformes socials

En l’àmbit social, August dugué a terme una política similar a la d’altres personatges destacats del món republicà: pragmàtica i que pretenia obtenir el major suport possible de les diverses classes i un equilibri social a Roma. Bàsicament, però, mirà d’obtenir el recolzament de les classes adinerades, que eren fonamentals per al manteniment de la pau i del control a Roma. En aquest sentit anaren les concessions polítiques realitzades a l’ordre senatorial. Tot i així, les principals reformes s’aplicaran sobre l’altre gran grup social de rang elevat de Roma: els cavallers. Els equites eren una classe social sorgida a partir del segle II aC gràcies a l’expansió de les conquestes romanes i a l’arribada de riqueses i el creixement comercial que aquestes comportaren. Eren sobretot comerciants, banquers, negotiatores, publicani, etc. A partir d’aquest moment, es constituïren com a ordo i passaren a ser, juntament amb l’ordre senatorial, un dels dos grups privilegiats del món romà. Aquests dos grups ja començaren, durant la darrera etapa de la República, a tenir enfrontaments importants per la lluita pels càrrecs i els honors a Roma. Davant d’aquesta situació, August cercà l’equilibri i l’estabilitat entre tots dos grups i per això reforçà el paper dels equites, i els conferí poders estatals importants. Així, els dotà d’un cursus honorum propi basat en el càrrec de prefecte. Aquest cursus començà amb la prefectura dels vigiles encarregats de l’ordre a la ciutat i del cos de bombers. El següent va ser un càrrec clau com el de la prefectura de l’annona, que tenia per missió els repartiments de blat i de menjar entre la població. El pas següent fou la prefectura de la cohort o del pretori, que significava el control de la guàrdia pretoriana i, per tant, un poder increïble sobre la figura de l’emperador. Finalment, el punt culminant de la carrera d’honors dels cavallers va ser la prefectura d’Alexandria i d’Egipte, encarregada de governar la província d’Egipte, una província clau ja que era propietat privada de l’emperador. Per tant, queda palès que els cavallers podien accedir a un seguit de càrrecs de gran importància dins del funcionament de l’imperi i que això els apropà definitivament en força a l’ordre senatorial i, de fet, més endavant arribarà un punt en què tots dos grups es fusionaran. Com a contrapartida, el Senat mantindrà la prefectura urbana, amb jurisdicció total sobre Roma i el territori circumdant fins a 100 milles. Pel que fa a les classes baixes, val a dir que aquestes no patiren grans canvis i seguiren en una situació complicada que depenia molt de les reparticions d’aliment dutes a terme per l’emperador, tal com mostren els diversos tumults durant el govern d’August. En aquest sentit, cada cop s’aguditzarà més la diferència social entre els honestiores (o classes nobles) i els humiliores (o classes humils).