Les guerres samnites

El principal enfrontament que Roma tingué durant la segona meitat del segle IV i el que li permeté definitivament estendre la seva hegemonia pel centre d’Itàlia foren les anomenades guerres samnites. Els samnites eren una federació de tribus que habitaven la regió del sud dels Apenins centrals i que en el segle IV es caracteritzaven pel fet de tenir una economia bàsicament rural i ramadera i uns assentaments rurals densos situats en zones elevades. Aquesta federació es convertí en el rival més dur de Roma durant l’expansió itàlica. S’enfrontaren en tres guerres. La primera s’inicià el 343 aC, quan els samnites atacaren Càpua, a la Campània (regió al sud del Laci), que demanà ajut a Roma, la qual declarà la guerra contra els samnites (antics aliats romans). Després de diverses campanyes, la revolta dels llatins canvià el rumb del conflicte i Roma pactà amb els samnites contra els antics aliats. Un cop acabat l’enfrontament el 338 aC, Roma i la federació samnita renovaren el pacte d’aliança. Les bones relacions, però, duraren poc i la fundació de la colònia de Fregel·les en un territori sota influència samnita inicià de nou les hostilitats, que desembocaren en la Segona Guerra Samnita (326 - 304 aC), la qual fou el conflicte més llarg i cru. Roma va ser derrotada diverses vegades i hi destacà sobretot la derrota de les Forques Caudines (321 aC), on l’exèrcit romà fou pres en una emboscada i humiliat. A poc a poc, però, Roma s’anà imposant mitjançant una actitud militar agressiva combinada amb els pactes que establia amb les ciutats de la Campània i amb la creació d’un seguit de colònies al voltant del Samni que l’acabà aïllant. Així, el 304, els samnites demanaren la pau i es renovà l’aliança amb Roma. El conflicte es reinicià el 298 aC amb la Tercera Guerra Samnita (298-290 aC), quan Roma s’alià amb els lucans, que havien estat atacats pels samnis. Aquests darrers, a la vegada, s’aliaren amb altres enemics de Roma com ara els umbres i els etruscs però, tot i així, no aconseguiren derrotarla. La batalla clau va tenir lloc a Sentinum, on Roma obtingué una gran victòria contra els samnites, els quals, finalment, foren incorporats a l’Estat romà, de la mateixa manera que els lucans. Les campanyes romanes continuaren cap a l’est i entre el 290 i el 270 Roma s’annexionà el territori dels sabins, dels pretutis i tot el Picè, i arribà per fi a la costa adriàtica. Posteriorment, els romans pujaren cap el nord i derrotaren els gals sènons, amb l’annexió també de la seva regió i de la part superior de la costa adriàtica i amb la fundació d’una colònia clau com Ariminum.