Les reformes polítiques

Tot i que serà August qui tindrà el vot últim en totes les decisions polítiques, els òrgans institucionals republicans tornaran a dur a terme les accions que li són pròpies i tant el Senat com els comicis o els magistrats exerciran de nou les seves funcions d’una manera o d’una altra, bàsicament pel fet que el princeps per si sol era incapaç de controlar totes les esferes del sistema.

• Els comicis: durant l’època triumviral els comicis seguiran actuant però patiran les intromissions dels triumvirs. A partir del 27 aC, retornaran al funcionament normal. Coneixem bàsicament el cas dels comicis centuriats, els quals inicialment mantindran el mateix funcionament de sempre (votant per classes econòmiques) però amb la prerrogativa d’August per a presentar llistes de candidats a les diferents magistratures. Posteriorment, es crearà un seguit de centúries especials, que votaven abans de les centúries normals i designaven ja els candidats, que només havien de ser confirmats pel poble.
• Les magistratures: de la mateixa manera que els comicis, les magistratures continuaran existint i els magistrats seguiran sent escollits. En realitat, però, aquests estaven totalment supeditats al poder del princeps, el qual, de fet, en molts casos decidia a dit qui eren els magistrats. Aquesta continuïtat permetia mantenir l’aparença de la legalitat republicana i no comportava cap perill greu per a l’emperador, ja que eren càrrecs col·legiats i discontinus. A la vegada, permetia satisfer els desitjos de la nobilitas, que tenia accés així a honors i a privilegis. El principal canvi que es donà a partir d’August és que aquests magistrats passaren d’exercir un poder polític real a tenir una funció bàsicament administrativa, és a dir, es convertiren en funcionaris d’autoritat. A la vegada, August reformà el cursus honorum i establí que els joves de la nobilitas havien de començar per un seguit càrrecs menors dins de l’anomenat vigintivirat, al qual seguia la qüestura, l’edilitat o el tribunat de la plebs, la pretura, el govern d’alguna província i el consolat.
• El Senat: també continuarà mantenint el seu rol tradicional, tot i que les guerres civils havien deixat prou clar que mai no tornaria a tenir el seu poder anterior. En el moment en què August renuncià als seus poders extraordinaris, mostrà que volia tornar a concedir certa importància als senadors i, de fet, reforçà la seva presència en alguns camps. Això sí, la seva dependència del princeps era total i no es coneix cap proposició de l’emperador que fos rebutjada pels senadors. El Senat seguí funcionant amb un activitat bàsicament burocràtica. August remodelà el grup senatorial i el tornà a situar en els 600 membres.