Les dinasties altimperials

La mort d’August significà un moment complicat en la història de Roma. La seva successió havia de sancionar la institució del Principat o bé revocar-la. Així, recaurà en la figura del seu successor, Tiberi, aquesta gran responsabilitat. Finalment, la institució del Principat es consolidarà, i es donarà lloc al que s’anomena el període altimperial (14-235 dC), una etapa d’uns dos segles en la qual Roma es consolidarà com un imperi que dominarà tot el món conegut i en què s’arribarà als moments de màxima esplendor política, social i cultural del món romà. Durant tot aquest període, s’anirà produint una deriva del sistema del Principat cap a una monarquia absoluta, en què l’emperador exercirà un poder total sobre l’Estat i els seus ciutadans i que acabarà portant al sorgiment del Dominat, ja en el Baix Imperi. També serà un període marcat pels intents dels emperadors de solucionar els problemes de l’economia romana, especialment per mitjà de les reformes monetàries. Quant a política exterior, deixant de banda algunes annexions, el que s’intentarà, en general, serà consolidar les fronteres de l’imperi, procés que ja s’havia iniciat sota August, atès que cada cop estaran més amenaçades des de l’exterior. Finalment, en l’esfera religiosa, es començaran a introduir variacions importants derivades de l’aparició, a la part oriental de l’imperi, del cristianisme, el qual tindrà ben aviat un paper destacat dins de la societat romana.