Vespasià i el ius Latii

El procés es tancarà sota la dinastia Flàvia amb la concessió del ius Latii per part de Vespasià i la integració definitiva dels habitants d’Hispània en l’estructura legal de l’imperi. Ja hem vist que aquest emperador, instaurador de la dinastia Flàvia, arribarà al poder enmig d’una situació complicada, especialment pel que fa a l’aspecte econòmic. D’aquesta manera, Vespasià emprendrà un seguit de mesures importants per tal de recuperar el bon funcionament de l’imperi. El cas hispànic serà especialment important per l’esmentada concessió del ius Latii. Dit altrament, a partir d’ara, tota la població hispana gaudirà del dret llatí. Vespasià emprengué segurament aquesta mesura per dues raons:

• La importància d’Hispània, un territori amb recursos humans i econòmics abundants, però que sobretot s’havia mostrat com una zona molt romanitzada i capaç d’intervenir directament en els conflictes interns de Roma. Vespasià ho havia pogut comprovar personalment, ja que dos dels seus rivals en la guerra civil de l’any 68, Galba i Otó, es van revoltar a les províncies hispanes i amb el suport de les seves clienteles. Per això, calia integrar definitivament el territori i controlar-lo de forma més directa.
• La qüestió econòmica, ja que concedir el dret llatí implicava l’obtenció de més impostos de part de la població, ara ja jurídicament romana (tot i que no amb ciutadania plena). Per tant, l’atorgament de l’estatut llatí representava una gran nova font d’ingressos per al depauperat fisc imperial.

Les conseqüències d’aquesta concessió seran molt importants i, per exemple, des del punt de vista urbà comportarà l’aparició dels municipis llatins, base de l’estructura urbana d’Hispània. A la vegada, serà el salt de qualitat definitiu per a les elits hispanes, les quals, per mitjà del dret llatí, podien accedir a la ciutadania romana plena gràcies a l’exercici d’una magistratura, i ho podien fer juntament amb les seves famílies. D’aquesta manera, es donarà un gran impuls a les carreres polítiques d’aquests provincials i, per això, no resulta estrany que, menys de cent anys després, tinguem dos emperadors com Trajà i Adrià, d’origen hispà. Aquest serà el procés culminant d’homogeneïtzació de les Hispànies i farà que, a partir d’ara i fins a la fi de l’Imperi Romà d’Occident, la península Ibèrica sigui una de les zones més pacificades i romanitzades de tot l’imperi.