La qüestió agrària

Segurament el gran motor de les lluites entre plebeus i patricis durant bona part del conflicte, sobretot pel que fa a les classes més humils, era el problema de les reparticions de terra. Roma, quan conqueria un nou territori, procedia a adjudicar-se’n les terres, que passaven a ser ager publicus, és a dir, terra pública propietat de l’Estat. A partir d’aquí, es decidia què es feia amb aquests terrenys: es podien retornar als antics propietaris, vendre’ls, repartir-los entre alguns ciutadans romans, etc. La qüestió és que, durant aquests primers anys de la República, bona part de les terres obtingudes passava a les mans dels patricis mateixos, de tal manera que el repartiment no tenia cap repercussió sobre el grup plebeu. Algunes fonts com Titus Livi parlen de la dura situació econòmica que vivien els camperols romans en aquest període, car depenien en molts casos dels grans terratinents i estaven oprimits pels deutes. D’aquesta manera, no resulta estrany que una de les principals reclamacions de la plebs davant del patriciat fou la de l’obtenció de terres. De fet, les fonts recullen vint-i-cinc intents entre el 486 i el 367 per part dels representants de la plebs d’obtenir repartiments de terra. Però, a més, es reclamava que aquestes terres fossin cedides no solament en ús (possessio) sinó també en propietat (proprietas). El primer conflicte en aquest sentit tingué lloc el 486 aC, quan Espuri Cassi, cònsol, féu el que s’anomena una rogatio agraria (una demanda de llei agrària) després de vèncer els hèrnics per tal de repartir dues terceres parts de les seves terres als llatins i als plebeus. La seva demanda fou desestimada i, quan acabà el consolat, fou jutjat i executat per la pressió patrícia. Després de nous intents, el primer avenç en aquest sentit serà el 456 aC, quan s’aprovà la Lex Icilia, per iniciativa del tribú Icili, en virtut de la qual s’assignà tot el turó de l’Aventí als plebeus i per a la construcció de cases. El problema és que, per fer-ho, s’havia d’indemnitzar els propietaris antics, la qual cosa corria a càrrec dels nous propietaris. Per tant, aquesta llei contribuí a augmentar les diferències dins dels plebeus mateixos. Tot i així, fou una primera victòria plebea dins de la qüestió agrària.