Teodosi i la divisió de l’imperi

A la mort de Valentinià I, s’inicià de nou un període de problemes a les fronteres i de lluites intestines, que tingué com a punt culminant la dura derrota d’Adrianòpolis contra els gots, en la qual morí Valent mateix (378 dC). Durant aquest període, hi hagué dos processos clau per a entendre la complexa situació política:

• La integració i la creixent influència dels generals «bàrbars»: des de feia un temps, per tal de resoldre els problemes militars a les fronteres occidentals, els emperadors romans havien utilitzat com a solució la integració d’alguns d’aquests pobles dins de les fronteres romanes mitjançant un foedus («pacte»), essencialment per a incorporar-los com a forces militars a fi i efecte de fer front a altres pobles bàrbars. Això féu que alguns d’aquests generals comencessin a tenir una gran influència en la política romana, de tal manera que, a partir d’un moment determinat, seran pràcticament ells que decidiran els emperadors que aniran succeint-se. Alguns esdevindran fins i tot els principals consellers dels governants, gairebé uns «emperadors a l’ombra».
• La cristianització del poder: l’altre gran lobby d’influència política que sorgí en aquest moment fou el constituït pels bisbes i els canonges cristians. Un cop el cristianisme ja es troba consolidat com a la religió principal de l’imperi, seran especialment els bisbes els que començaran a prendre consciència d’aquesta força i a intentar influir en la voluntat dels emperadors per tal d’aconseguir satisfer els seus interessos. Així, figures com Ausoni, Ambròs o Damas tindran un paper destacadíssim en la cort imperial.

L’emperador que millor representa la culminació d’aquests processos és TEODOSI (378-395 dC), que es pot considerar l’últim gran emperador de la part occidental de l’imperi. D’origen hispà, destacarà per les seves campanyes militars contra els gots, que li valdran la proclamació com a august. El seu regnat és important per tres aspectes:

• En el terreny militar, aconseguí fer front als gots que saquejaven Tràcia i Grècia després d’Adrianòpolis, i els derrotà. Ho féu a partir de la incorporació de bona part d’aquests gots com a tropes federades de Roma a canvi d’instal·lar-los en territori romà (entre el Danubi i els Balcans), de manera que es creà una mena d’estat paral·lel a dins de Roma. Teodosi va ser un emperador filobàrbar i marcà la tendència que seguiran els seus successors, ja que els greus problemes militars no deixaven cap altra solució que aquesta incorporació de tropes externes.
• En el camp religiós, clavà el cop definitiu al paganisme i, tot i que inicialment el permeté, els darrers anys del seu govern emeté lleis que prohibien la realització de cultes pagans. D’alguna manera podem dir que a partir de Teodosi el cristianisme passà a ser la religió oficial de l’imperi Romà. Durant el seu govern, destacà la influència important de personatges com Ambròs, bisbe de Milà.
• En l’àmbit polític, a la seva mort dividí l’imperi entre els seus dos fills: Honori a Occident i Arcadi a Orient. Aquesta divisió havia de ser ja la definitiva: cap emperador no tornarà a ser capaç de reunificar l’imperi.