L’organització de Roma en tribus i en cúries

En l’àmbit social i institucional, aquesta primera Roma arcaica estava dividida en les anomenades tribus. Inicialment, n’eren tres: la dels ticienses, la dels ramnes i la dels lúcers —Titienses o Tities, de Titus Taci; Ramnes o Ramnenses, de Ròmul, i Luceres o Lucereses, de Lucumó, guerrer etrusc que ajudà Ròmul. Així es remarca l’origen tripartit (romà, sabí i etrusc) de la societat romana. Aquestes tribus es dividiren en trenta cúries, deu per cada tribu. Les tres tribus i les trenta cúries foren unitats artificials amb fins administratius i polítics i en aquest període arcaic esdevingueren un element bàsic en la vida política i en l’organització militar de Roma. Així, inicialment les tribus eren la base de la primitiva organització militar de l’estat: cada tribu aportava cent homes a la cavalleria (un total de 300 individus) i mil a la infanteria (un nombre de 3000). Posteriorment, les tribus romanes passarien a ser-ne més de trenta i perdrien les seves atribucions inicials. De fet, ja Servi Tul·li canviaria el sistema de tribus i el basaria en un sistema topogràfic, amb la creació de quatre tribus dins la ciutat: l’esquilina, la suburana, la col·lina i la palatina. En canvi, les cúries mantindrien certa funció en època republicana. Eren les unitats que formaven l’assemblea dels comicis curiats, que es reunia per atorgar l’imperium (el comandament militar) als magistrats superiors i que tenia altres funcions més de tipus formal i també religiós, com ara l’organització de festes (les Fornacals, per exemple). Cada cúria estava dirigida per un curió i hi havia un curió màxim, cap de totes les cúries i que fins al segle III era un patrici, és a dir, un membre d’una gens aristocràtica. L’altra gran institució que sorgeix en època monàrquica és el Senat. Fou el resultat de l’evolució del típic consell d’ancians que trobem a quasi totes les societats antigues. Segons la tradició, el Senat arcaic (de senex, ancià), es remunta fins a Ròmul, qui hauria creat aquest òrgan amb els cent patres de les primitives gentes, els quals conformarien el Senat originari. Aquest grup tingué un pes important en les primeres decisions polítiques de Roma i es veié incrementat segurament en nombre durant la monarquia.