L’imperialisme romà: la conquesta de la Mediterrània

La conquesta d’Itàlia havia estat un procés llarg i costós per a Roma, però a mitjan segle III es pot dir que la Península ja estava sotmesa d’una forma absoluta. La derrota dels pobles itàlics (i, sobretot, la integració dins de l’esfera romana dels seus habitants com a socii) aportà a Roma una força i una capacitat militar immenses. Aquest fet, juntament amb l’evolució política interna mateixa, marcada per una nobilitas cada cop més interessada a augmentar el poder i les riqueses, i sense deixar de banda el desenvolupament econòmic i cultural del món romà, preparà les bases per a un procés d’expansió rapidíssim que portà Roma a conquerir en dos segles i mig tota la vessant mediterrània i les nacions i els estats que la conformaven. Aquest és segurament un dels períodes més estudiats sobre el món romà. La principal qüestió que hi sol ser analitzada és si podem parlar del sorgiment d’un imperialisme romà a partir de la Primera Guerra Púnica i també el perquè d’aquest procés tan ràpid i brutal d’expansió que protagonitzà Roma.