La Tercera Guerra Civil

A Roma, Octavi resolgué satisfactòriament els problemes d’assentament de veterans i, a la vegada, es procurà el suport de l’aristocràcia romana amb diversos apropaments i concessions. Conscient ja que el conflicte amb Antoni era inevitable, inicià una campanya de descrèdit contra aquest basada en la seva baixa moral i en les seves relacions amb Cleòpatra. A la vegada, en una clara maniobra política, Octavi deposà Lèpid i l’empresonà, de manera que convertí el triumvirat en duumvirat i deixà via lliure a l’inici de la guerra civil contra Antoni. El conflicte es desencadenà ràpidament. El gener del 33 acabà el període de cinc anys del triumvirat i no es renovà, ja que les posicions estaven cada cop més allunyades les unes de les altres. Octavi continuà la campanya de descrèdit, que arribà al punt culminant amb la lectura del testament d’Antoni, clarament favorable als seus fills amb Cleòpatra. Aquests fets feren que tant el Senat com bona part de les classes poderoses i populars passessin a donar suport obertament a Octavi, i es generà així el que s’ha anomenat un consensus universorum («consens unànime») sobre la posició preeminent del jove Cèsar i que, per exemple, féu que el Senat negués a Antoni el consolat que li pertocava el 31 aC. Tot això portà Antoni a l’única via possible: preparar la guerra. S’inicia així la Tercera Guerra Civil, que tingué un desenllaç més ràpid que les anteriors ja que a la batalla decisiva d’Actium (esdevinguda el 2 de setembre del 31 aC), Antoni i Cleòpatra foren derrotats totalment. L’any següent, Octavi envaí Egipte i derrotà l’última resistència antoniana a Alexandria. Tant Antoni com Cleòpatra se suïcidaren i, per fi, Octavi quedà com a únic posseïdor del poder de Roma.