La Guerra Social (91-89 aC)

La qüestió dels aliats havia quedat latent a Roma des de l’intent de concedir la ciutadania feta per Gai Grac. El Senat, contrari a aquestes demandes, havia intentat passar per alt una problemàtica que era bàsica per la supervivència de la mateixa Roma. Aquesta actitud es mostrà com un gran error en els primers anys del segle I aC. La problemàtica tornà a esclatar el 95 aC, quan els cònsols promulgaren una llei per la qual s’investigava i es castigava durament aquells que havien obtingut la ciutadania romana de forma il·legal. Això afectà especialment molts llatins o aliats que l’havien aconseguida i generà un ampli malestar entre els socii. Davant d’això, un sector dels optimates entengué el perill que l’afer implicava i promogué l’accés al consolat de Marc Livi Drus, el qual presentà un paquet de lleis per tal de resoldre la situació, bàsicament:

• Els tribunals passarien a estar de nou formats per membres de l’ordre senatorial.
• El Senat, però, s’augmentaria fins als 600 membres, afegint-hi 300 cavallers o equites.
• Es crearia un programa colonial important que milloraria la situació de la plebs i que afectaria importants quantitats d’ager publicus.
• Es concediria la ciutadania romana a tots els aliats llatins.

Aquestes decisions, òbviament, no agradaren a la major part dels optimates i, finalment, Drus fou assassinat. Aquest fet i la idea que l’oligarquia dirigent mai no permetria l’obtenció de la ciutadania feren que un grup molt important d’aliats es revoltés i que s’iniciés la Guerra Social (per ser una lluita contra els socii). La revolta afectà bàsicament el Picè, la Itàlia central, el Samni, la Campània, la Lucània i l’Apúlia. Fou una guerra interna i molt dura, en què durant alguns moments la confederació itàlica obtingué victòries importants i posà en perill tot l’imperi Romà. Finalment, però, el conflicte acabà quan Roma concedí la ciutadania als aliats, de primer parcialment i, el 89, a totes les comunitats d’Itàlia, a la vegada que s’atorgava el dret llatí a les comunitats al nord del Po. Per tant, finalment Roma cedí davant de les pretensions aliades i creà una Itàlia unificada que ràpidament es veié romanitzada en la seva totalitat.