La transformació política i l’aparició del Dominat

Es podria dir que el concepte de Principat havia entrat en decadència i havia desaparegut ja sota la dinastia dels Severs. Aquesta suposada estructura política diàrquica en què el princeps i el Senat codirigien les polítiques de l’imperi ja no es podia mantenir com a vertadera: Roma s’havia convertit de forma clara i evident en una monarquia. Serà, però, a partir de l’anarquia militar quan es pot dir, de forma oficial, que l’imperi Romà entra en una nova etapa política, marcada per unes bases diferents. És el que es coneix com a Dominat. El terme ve de dominus, «senyor». I és que el Dominat es caracteritza precisament perquè, a partir d’ara, l’emperador passa a ser considerat dominus («senyor») de totes les coses, és a dir, es converteix en una figura plenipotenciària i omnipotent. Esdevé la representació de la divinitat a la terra i, per tant, a diferència del princeps (primus inter pares), el dominus s’elevava per sobre de la resta dels mortals. Era una figura sacrosanta i tenia tots els poders acumulats a les seves mans: financer, judicial, militar, polític, religiós; etc. De fet, la voluntat de l’emperador era llei. D’aquesta manera, podem dir que ara a Roma s’entra ja sense embuts en una monarquia despòtica, tan típica dels regnes hel·lenístics orientals. Aquesta concepció tindrà molt a veure amb l’aparició i la influència creixent de religions orientals de tipus místic i monoteista, com ara el cristianisme. Així, per exemple, s’instaurarà a Roma, sota Aurelià, el culte al Sol Invicte, del qual l’emperador seria la màxima representació sobre la terra. Òbviament, dins d’aquesta nova estructura el Senat va perdre de manera definitiva el seu paper polític, el qual ja era ben minso durant el Principat, i va passar a ser un òrgan amb la funció d’anar aprovant els diferents emperadors i sancionant les lleis, però ja sense poder real (fins aquest moment encara havia participat en l’assassinat o en l’ascensió d’alguns emperadors). Qui realment tindrà el poder, com ja hem vist, i de qui en última instància dependrà l’emperador serà òbviament l’exèrcit. Aquells emperadors que siguin capaços d’imposar la seva voluntat sobre les tropes i de mantenir-les actives i satisfetes aconseguiran regnats llargs i exitosos.

Breu història de l’antiga Roma
coberta.xhtml
sinopsi.xhtml
titol.xhtml
info.xhtml
Section0001.xhtml
Section0002.xhtml
Section0003.xhtml
Section0004.xhtml
Section0005.xhtml
Section0006.xhtml
Section0007.xhtml
Section0008.xhtml
Section0009.xhtml
Section0010.xhtml
Section0011.xhtml
Section0012.xhtml
Section0013.xhtml
Section0014.xhtml
Section0015.xhtml
Section0016.xhtml
Section0017.xhtml
Section0018.xhtml
Section0019.xhtml
Section0020.xhtml
Section0021.xhtml
Section0022.xhtml
Section0023.xhtml
Section0024.xhtml
Section0025.xhtml
Section0026.xhtml
Section0027.xhtml
Section0028.xhtml
Section0029.xhtml
Section0030.xhtml
Section0031.xhtml
Section0032.xhtml
Section0033.xhtml
Section0034.xhtml
Section0035.xhtml
Section0036.xhtml
Section0037.xhtml
Section0038.xhtml
Section0039.xhtml
Section0040.xhtml
Section0041.xhtml
Section0042.xhtml
Section0043.xhtml
Section0044.xhtml
Section0045.xhtml
Section0046.xhtml
Section0047.xhtml
Section0048.xhtml
Section0049.xhtml
Section0050.xhtml
Section0051.xhtml
Section0052.xhtml
Section0053.xhtml
Section0054.xhtml
Section0055.xhtml
Section0056.xhtml
Section0057.xhtml
Section0058.xhtml
Section0059.xhtml
Section0060.xhtml
Section0061.xhtml
Section0062.xhtml
Section0063.xhtml
Section0064.xhtml
Section0065.xhtml
Section0066.xhtml
Section0067.xhtml
Section0068.xhtml
Section0069.xhtml
Section0070.xhtml
Section0071.xhtml
Section0072.xhtml
Section0073.xhtml
Section0074.xhtml
Section0075.xhtml
Section0076.xhtml
Section0077.xhtml
Section0078.xhtml
Section0079.xhtml
Section0080.xhtml
Section0081.xhtml
autor.xhtml