El món provincial: l’exemple hispànic

L’element bàsic d’organització del territori de l’imperi Romà és la província. És per això que, per entendre el funcionament de l’imperi, resulta fonamental veure com estaven organitzades aquestes províncies, qui les dirigia i com interactuaven amb les estructures i les institucions imperials. Cal dir, però, que el terme província no tingué sempre el sentit que adquirí durant l’imperi i, de fet, això també succeeix amb el concepte mateix d’imperi. Durant la República, ambdós mots tenien un significat diferent i serà la reforma augustal la que comportarà el canvi de concepció que els atorgarà el sentit i l’accepció més comunament coneguts. Així, l’imperium durant l’època republicana no era res més que el poder militar que rebien alguns magistrats concrets, principalment els cònsols i els pretors. Les magistratures cum imperio tenien la missió d’encarregar-se de resoldre els conflictes externs que afectaven Roma i, per exemple, els magistrats amb imperium podien reclutar tropes, entaular batalla amb exèrcits enemics, organitzar els territoris conquerits o encunyar moneda. Per tant, l’imperi militar donava poders amplis i importants als qui el tenien i per això aquests càrrecs eren molt desitjats pels romans. Pel que fa al terme província, inicialment només significava el comandament que rebia un determinat magistrat romà fora de Roma, és a dir, la missió que se li encarregava. Per exemple, a Cèsar en els anys 50 se li encarregà la província de les Gàl·lies, sense que això vulgui dir que totes les Gàl·lies fossin considerades una província des del punt de vista organitzatiu. Tot això canviarà amb l’inici del Principat d’August, quan l’imperi territorial romà esdevindrà un imperi institucional. És a dir, a partir d’aquest moment, el més important ja no serà solucionar conflictes amb potències enemigues i obtenir nous territoris, sinó pacificar i romanitzar les extensions ja conquerides. D’aquesta manera, provincia va passar a denominar un territori determinat sotmès al poder romà, mentre que imperium va equivaler al conjunt de províncies que estaven sota el control de Roma.

Les primeres províncies foren les de Sicília i Còrsega i Sardenya, que passaren a estar dominades per Roma després de la Primera Guerra Púnica. Ara bé, per tal d’entendre el procés de formació de les províncies romanes i el seu funcionament fins a l’Alt Imperi, resseguirem l’exemple de les Hispànies, ja que foren les primeres províncies en què realment Roma hagué d’intervenir per crear unes estructures de control pràcticament noves. Els casos de Sicília o Còrsega i Sardenya eren diferents, ja que eren zones en què hi havia una tradició important de presència de cartaginesos, etruscs o grecs i, per tant, l’arribada de Roma no comportà un gran canvi ni la necessitat d’implantar un nou sistema de control de la població. En el cas hispànic, en canvi, la derrota dels cartaginesos i el pas cap al domini romà significaren un repte important per a Roma, que hagué d’innovar i trobar solucions noves al problema que representava controlar un territori tan ampli, ric i potencialment perillós com era l’hispànic.