L’evolució de Roma

Òbviament, aquesta expansió romana tingué un seguit de conseqüències sobre l’urbs mateixa, que en dos segles passà de ser una senzilla ciutat estat més dins del gran conglomerat itàlic a esdevenir una fortíssima potència regional capaç d’intervenir en els assumptes de la Mediterrània central. Els canvis bàsics que s’observaren a Roma foren els següents:

• Des del punt de vista demogràfic, un creixement exponencial de la població de Roma, que passà dels 300.000 habitants a la fi de la Guerra Llatina (338 aC) als 900.000 habitants després de la victòria sobre Pirrus (275 aC), principalment com a conseqüència de les conquestes realitzades.
• En l’àmbit econòmic, d’una banda, l’augment demogràfic demanà un increment important de les matèries de primera necessitat, com ara el blat; de l’altra, les victòries i l’enriquiment de la nobilitas augmentaren la necessitat de disposar de matèries més luxoses mitjançant el comerç. Així, podem dir que cap al 300 aC Roma era un dels centres productors i comerciants més importants de tot Itàlia. Una mostra d’això és el sorgiment de les primeres monedes romanes per influència de les monedes de les ciutats de la Magna Grècia.
• En el camp urbanístic, l’arribada constant de botins permeté un programa d’obres públiques a Roma mai no vist fins aquell moment; així, les fonts parlen de la construcció de fins a catorze temples (com alguns dels que es conserven a la plaça de Largo Argentina) entre el 302 i el 264 aC. També es feren obres de primera necessitat, per exemple aqüeductes o vies, com ara la via Àpia.
• Pel que fa al món militar, el nou sistema d’aliances i de colònies establert per l’urbs convertí l’exèrcit romà en el més poderós de tot Itàlia i de part del Mediterrani. Així, gràcies a les colònies i al sistema que conformaven els socii, Roma tenia una font inesgotable de recursos humans que la feia pràcticament invencible davant dels rivals.
• En les esferes cultural i social, es produïren també canvis i desenvolupaments significatius dins la societat romana, tal com demostra la qualitat de l’arquitectura, de l’escultura o de la ceràmica romanes (la ceràmica de vernís negre). De la mateixa manera, tot i que les fonts intenten oferir una visió moralitzant i frugal de les elits romanes d’aquest període, en realitat alguns indicis, com ara l’augment del nombre d’esclaus, mostren que el refinament d’aquestes elits anava cada cop a més.

Tot plegat documenta com Roma, a mitjan segle III, havia arribat a un nivell de desenvolupament tan important en els terrenys militar, polític, cultural i econòmic que s’havien establert ja les bases per a l’inici del seu intervencionisme en l’àrea mediterrània. Comença aquí el que es coneix com a imperialisme romà i que té com a gran punt de partença les guerres contra Cartago.