El reordenament augustal i l’establiment del Principat

Després de la mort de Cèsar, la situació política distà molt de calmar-se a Roma. El Senat, representat pels principals conspiradors, Brut i Cassi, i també per Ciceró, intentà recuperar les regnes del poder, però es trobaren amb l’oposició de Marc Antoni, que es considerava el successor de Cèsar i tenia el comandament de bona part de les seves tropes. En aquest moment, però, sorgí dins d’aquest panorama una nova figura: Gai Octavi Turí, nebot i fill adoptiu de Cèsar, que fou declarat el seu hereu en el testament del dictador. Davant d’aquesta situació, el mateix 44 aC es dirigí a Roma per reclamar la seva herència. Antoni, per la seva banda, intentà prendre la Gàl·lia Cisalpina i les seves tropes per dirigir la guerra cap a Grècia, però es trobà amb la negativa del governador de la província. Aleshores l’atacà i l’assetjà a la ciutat de Mutina (Mòdena). En canvi, el Senat, que veia en Octavi una eina per posar fi a Antoni, el nomenà propretor i li atorgà imperium, amb la missió de derrotar-lo. La batalla tingué lloc a Forum Gallum el 43 i Antoni fou derrotat, però a la vegada els dos cònsols hi perderen la vida. Aquesta situació generà recel entre el Senat per l’acumulació creixent de poder en mans d’Octavi. Davant d’això, Octavi es dirigí amb el seu exèrcit a Roma i obligà el Senat a nomenar-lo cònsol, juntament amb Quint Pedi. Com a cònsols, aprovaren dues lleis clau:

• Una lex curiata que confirmava l’adopció d’Octavi per part de Cèsar. A partir d’aquest moment, passarà a anomenar-se Gai Juli Cèsar Octavià.
• Una llei extraordinària per tal de perseguir i castigar els assassins de Cèsar.

A partir d’aquí, i considerant que, tot sol, no era capaç de posar fi al conflicte, el jove Cèsar mirà d’apropar-se a Marc Antoni.