Les reformes de Servi Tul·li

Arribat al poder de forma il·lícita, Servi emprendrà un seguit de reformes que les fonts ens documenten i que seran determinants en la reorganització social, política i militar de la població romana:

• Establirà el cens com a forma principal d’organització de la societat romana. És una institució típicament romana per la qual la població era comptada però també dividida en grups definits pel rang i per l’estatus en funció de la riquesa i la hisenda. El nou cens comportarà l’atorgament de la ciutadania romana a grups nous que no hi havien accedit fins ara, com emigrats o grups socials sense grans possessions de terres.
• Com ja hem vist, reformarà el sistema tripartit de tribus i establirà el sistema de tribus territorials. Dividirà la ciutat en quatre tribus i sembla que crearà diverses regions dins de l’ager o territori rural dependent de la ciutat. Ara bé, fa l’efecte que la creació de les 17 tribus rurals que conformaran les 21 tribus típiques de l’inici d’època republicana serà una reforma posterior (del començament del segle V potser). La creació de les noves tribus es farà per integrar els nous ciutadans computats per mitjà del cens.
• Crearà l’organització centuriada i durà a terme la reforma militar. Servi Tul·li, doncs, dividí el poble en classes segons la riquesa i subdividí cada classe en unitats menors anomenades centúries. A la vegada, les centúries es dividien en un nombre igual d’acord amb l’edat dels seus membres: les centúries dels iuniores (homes entre 17 i 45 anys) i les centúries dels seniores (entre 46 i 60 anys). Era una mesura bàsicament militar. Els iuniores havien de prestar servei militar com a soldats de primera línea, mentre que els seniores s’encarregaven de defensar la ciutat en situacions de perill. Aquests dos grups es dividien, segons la capacitat econòmica, en cinc classes i, segons aquesta capacitat, portaven un armament determinat. La reforma també tingué una repercussió política, amb el sorgiment dels comicis centuriats. La seva formació es féu amb la clara intenció de reduir el poder dels grups aristocràtics. Es constituïa com una assemblea del poble en armes i es reunia de fet fora del pomerium (el recinte de la ciutat), al Camp de Mart. No estan gaire clares les seves atribucions en època monàrquica, però seguirà tenint un paper destacat durant l’època republicana, amb funcions diverses.
• En l’àmbit urbanístic, les fonts li atribueixen la creació de les muralles de la ciutat, si bé l’arqueologia ho ha desmentit, car sembla que les muralles republicanes que es conserven es crearen a l’inici del segle IV aC. Per una altra banda, sí que es considera que fou el creador del pomerium de la ciutat, és a dir, del límit sagrat de Roma. Així, en definir aquest límit, Servi fou considerat el segon fundador de Roma. Hi englobà les quatre regions urbanes que ell mateix havia creat i amb una extensió probable d’unes 285 hectàrees.

D’aquesta manera, i tot i els problemes que presenta la contrastació històrica d’aquests fets, sembla que serà Servi Tul·li qui consolidarà Roma com una gran ciutat estat i qui posarà les bases del posterior desenvolupament republicà. Tradicionalment, la fi del període monàrquic arribarà amb el monarca següent, Tarquini el Superb, el qual usurparà el tron fent assassinar Servi i iniciarà, d’aquesta manera, un govern molt proper a una tirania. Finalment, el 509 aC, una revolta dels grups patricis romans acabarà amb l’expulsió del monarca i amb la creació de la República, episodi expressat en les fonts mitjançant el relat de la violació de Lucrècia.