La dinastia Flàvia (69-96 dC)
La mort de Neró sense descendència comportà un problema greu, ja que el Principat, fins aquell moment, havia basat la seva existència en la continuïtat dinàstica dins la nissaga d’August. En no quedar hereus dins d’aquesta família, s’havia de trobar una nova solució política. L’agitació del final del regnat neronià, però, evità qualsevol resolució pacífica possible, i s’inicià d’aquesta manera un període de guerres civils, l’anomenat any dels quatre emperadors. Així, durant el 68 tindrà lloc un seguit d’aixecaments i de proclamacions d’emperadors per part de les seves legions. Primer serà Galba des d’Hispània; després Otó des de Lusitània; Vitel·li des de Germània i, finalment, Vespasià des d’Orient, que s’acabà imposant i que instaurà la seva pròpia dinastia, la qual seria clau per a la consolidació del model imperial.
VESPASIÀ (69-79 dC): fill d’una família d’ordre eqüestre, adquirí el rang senatorial en ser nomenat cònsol sota el regnat de Neró. Fou un gran militar amb un paper destacat en la conquesta de Britània o en la conclusió de la revolta jueva del 66 dC. Després de la mort d’Otó, les tropes d’Egipte i Síria el proclamaren emperador. Aleshores, es dirigí a Itàlia, on derrotà Vitel·li. Un cop en el poder, es trobà amb la grandiosa obra de reorganitzar un Estat devastat per les guerres civils i totalment arruïnat econòmicament.
- Precisament serà en aquest aspecte econòmic on destacarà més l’actuació de Vespasià. El seu objectiu més important era recuperar l’economia estatal i per això farà servir el principal mitjà que tenia: les expropiacions de terres. Així, realitzà una gran tasca agrimensora per tot l’imperi per tal de recuperar els registres cadastrals i les diverses centuriacions. A partir d’aquí, expropià els anomenats subsiciva (terres públiques que es deixaven en cada cadastre per a ús comú) ocupats il·legalment i els vengué. Això afectà sobretot els petits propietaris italians. A la vegada, també es dirigí cap a les províncies, a les quals augmentà els impostos de forma exponencial. Especialment important serà el cas d’Hispània, a la qual concedirà el dret llatí de forma global, contribuint d’aquesta manera a la seva romanització definitiva, però també a l’augment de la taxació. En general, realitzà una tasca legisladora important amb la promulgació de la Lex de Imperio Vespasiani.
- En el camp de la política exterior, s’entrà en un període general de pau després que el seu fill Titus posés fi la revolta jueva. Igualment, en política interior s’aconseguí la pau entre els diferents ordres i fins i tot es controlà el Pretori amb l’elecció com a prefecte de Titus mateix.
En morir el 79 dC, havia designat com a successor TITUS, de manera que s’establí definitivament el sistema successori imperial. Titus, però, morí l’any 81, sense haver tingut temps de fer pràcticament res, i fou succeït pel seu germà DOMICIÀ (81-96 dC). El seu regnat es caracteritzà per una defensa dels petits propietaris italians, als quals retornà la propietat dels subseciva i, a la vegada, per frenar les importacions de vi provincial que afectaven la producció italiana. Trobarà en aquests propietaris els seus principals defensors. En el camp militar, hi haurà èxits importants com l’extensió dels dominis britànics fins a Escòcia per part d’Agrícola, la creació dels Agri Decumates o la sistematització de les províncies de la Germània Superior i Inferior. També es patiren, però, derrotes importants contra altres pobles germànics o contra els dacis. En l’àmbit intern, però, Domicià es guanyarà l’enemistat del Senat en autodenominar-se dominus et deus i en perseguir els elements opositors. Sembla que també dugué a terme persecucions contra jueus i cristians. Tot plegat permeté la creació d’una conjura que posà fi a la seva vida el 96 dC.