Sul·la i la Primera Guerra Civil
L’altre gran personatge que emergeix en aquest moment és Luci Corneli Sul·la. Patrici d’una família caiguda en desgràcia, havia estat qüestor de Màrius a Numídia i pretor durant les guerres contra els cimbres. Posteriorment aconseguí el govern de Cilícia i, quan semblava que la seva carrera havia arribat al màxim, l’actuació militar clau que tingué durant la Guerra Social li permeté arribar al consolat el 88 aC. Es podria considerar com un defensor dels interessos senatorials i dels optimates enfront de Màrius, més proper als populares. De fet, aquest darrer, que havia vist la seva carrera política truncada després del seu sisè consolat, retornà a la primera plana política també durant el conflicte, comandant un exèrcit. Per tant, les dues figures principals del moment eren Màrius i Sul·la. L’enfrontament arribarà per causa de l’esclat de la Primera Guerra Mitridàtica (88 aC), ja que tots dos ambicionaven el comandament de les tropes i la glòria i els recursos econòmics que això implicava. Inicialment, Sul·la, com a cònsol, fou assignat com a comandant de la lluita. Màrius, però, per mitjà de la seva influència sobre l’altre cònsol, Publi Sulpici Ruf, aconseguí que deroguessin aquest nomenament i que la direcció de l’exèrcit de l’est passés a les seves mans. Per la seva banda, Sul·la, acantonat a Nola, no acceptà aquesta decisió, rebel·là les seves tropes i es dirigí contra Roma en l’anomenada marxa sobre Roma, que assetjà i prengué, de manera que obligà Màrius i els seus seguidors a fugir. Era el primer cop que Roma era atacada pels seus propis ciutadans i aquest fet marcarà un punt d’inflexió del qual ja no es tornarà mai més enrere; en certa manera, l’acció de Sul·la significarà l’inici de la fi de la República romana.
Un cop Sul·la va haver recuperat el comandament, partí el 87 aC amb les tropes cap a Grècia. A Roma, però, fou nomenat cònsol Luci Corneli Cinna, popular i hereu en certa manera de Màrius. Realitzà una reforma consistent a introduir tots els nous ciutadans italians dins les 35 tribus de Roma, atorgant-los el dret de vot; una mesura que llargament havia estat objecte d’oposició per part del sector dels optimates. Això generà un enfrontament amb l’altre cònsol i el Senat, conflicte que acabarà amb el retorn de Màrius i la presa de Roma per la força per part dels seus partidaris. Els populares iniciaren un procés repressiu i aprovaren les lleis a les quals s’oposava el Senat. Per la seva banda, Sul·la, vencedor de Mitridates, retornà el 84 aC i reclamà la seva anterior posició. En vista que la mort de Màrius (86 aC) i la de Cinna (84 aC) havien afeblit el poder dels seus enemics, Sul·la decidí envair Itàlia. La superioritat de les seves tropes, juntament amb les defeccions que es produïren en les files enemigues, facilità molt el desenllaç del conflicte, que acabà el 82 aC amb una nova presa de Roma per part de Sul·la. En aquest cas, la repressió contra els seus enemics fou implacable i es posà fi a la guerra civil de forma definitiva, com a mínim a Itàlia.
Es van proscriure o directament assassinar la major part dels seguidors del règim anterior, incloent-hi 100 senadors. A més, l’Estat se n’apropià les terres i aconseguí una gran quantitat d’ager publicus que serví perquè s’hi assentessin fins a 23 legions de veterans dels exèrcits sul·lans (Màrius ja havia actuat així anteriorment). El mateix 82 es féu nomenar dictador per tal de reparar la situació de la República. Així, augmentà de nou el nombre de senadors fins a 200, introduint-hi un seguit de membres de l’ordre eqüestre sense rang, de tal manera que, en bona part, el Senat es convertí en un òrgan pusil·lànime en mans d’uns pocs membres de la nobilitas. A la vegada, restringí el poder dels tribuns de la plebs en prohibir-los que poguessin legislar i que accedissin a càrrecs majors. Amb això no solament frenava la possibilitat de fer servir aquest càrrec com a trampolí polític, sinó que posava fi a la força de l’assemblea del poble com a entitat legisladora. Derrotà novament Mitridates el 81 aC i, finalment, el 80 abdicà de la dictadura i es retirà a Putèols, on morí el 78 aC.