August i la institució del Principat

Un cop August s’hagué consolidat com a vencedor de la guerra civil i com a únic poder real a Roma, s’inicià el procés de normalització de la situació política, una normalització que no podia passar per una simple tornada a la constitució republicana, la qual s’havia mostrat ineficaç davant de la nova situació global dins de l’imperi. Així les coses, Octavi es trobava en una situació complicada, ja que podia caure en els mateixos errors que van provocar l’assassinat del seu pare adoptiu. És per això que adoptà una estratègia més calculada en la qual es mantenien de forma aparent les institucions republicanes, com les magistratures, el Senat i els comicis, però en realitat s’instituïa una mena de monarquia encoberta en què Octavi acumulava la pràctica totalitat dels poders. És el que s’ha anomenat el Principat, nom que deriva del fet que el seu principal exponent era el princeps. Aquest sistema serà el que regirà, amb variacions destacades, el sistema polític altimperial romà durant quasi tres segles. En el Principat, tot i que el princeps era considerat el que s’anomena un primus inter pares; és a dir, el primer dels ciutadans, en realitat s’establia una autocràcia militar en què el princeps tenia l’auctoritas (és a dir, l’autoritat moral, el prestigi i la influència) que li permetia detenir la potestas (és a dir, el poder legal per tal d’actuar segons la seva voluntat). Per tant, s’estableix un sistema que aparentment és una diarquia, com han dit molts autors, ja que teòricament August comparteix el poder amb el Senat, però en el qual en realitat tot depèn en última instància del princeps, un princeps que, a partir del mateix govern d’August, passarà a ser denominat imperator, l’emperador. El procés pel qual Octavi aconseguí arribar a instaurar aquest sistema va ser complex i llarg i, de fet, va ocupar bàsicament els primers trenta anys del seu govern. Els passos foren els següents:

• Octavi, el 32, juntament amb Antoni, havia promès que, un cop acabés la guerra, restauraria el poder republicà. Feta aquesta promesa i per por que es repetissin els fets de Cèsar, el 29 aC inicià el procés de restitució dels poders a les diverses institucions republicanes; això sí, sense deixar en cap moment de mantenir el control de la situació a les seves mans. Així, el mateix 29 fou nomenat cònsol, càrrec en qual fou reescollit cada any fins al 23 aC. L’any 28 rebé del Senat el nom de princeps senatus i promulgà un edicte que posava fi a totes les lleis i disposicions il·legals que s’havien aprovat durant el Segon Triumvirat. Aquest mateix any, Cèsar retornava el poder al Senat i al poble de Roma, i reiniciava de forma oficial la normalitat institucional republicana. Aquests actes retornaren al Senat la il·lusió de poder recuperar la seva força anterior, però en realitat tot plegat era una quimera, ja que ni Octavi volia realment aquest retorn (i era qui tenia el poder), ni el Senat, després de les purgues del Segon Triumvirat, tenia capacitat per tornar a gaudir de la situació prèvia a la guerra civil.
• El gener del 27, Cèsar renuncià davant del Senat als seus poders extraordinaris i quedà només com a simple cònsol però mantenint, això sí, l’imperium militar ple, que era en realitat la seva font de poder màxim. Davant d’això, el Senat li atorgà el dret a portar la corona cívica i es realitzà un pacte per mitjà d’un senatconsult aprovat per una llei, pel qual es delimitaven els poders de Cèsar i s’establia un repartiment de poder i de províncies amb el Senat. Així, després dels actes del 27, la República semblava que tornava a la normalitat, amb eleccions a magistratures, el Senat funcionant normalment i exercint el control sobre algunes províncies, etc. En realitat, però, s’iniciava un procés d’acumulació de poders en la figura del princeps que el Senat anirà sancionant a poc a poc.
• A partir del 27 aC, Octavi rebrà el sobrenom d’August i, per tant, passarà a denominarse imperator Caesar Augustus. El nom d’August estava vinculat amb el domini de l’auctoritas i significava que qui el posseïa estava dotat d’una capacitat d’actuació excepcional. A la vegada, tenia un sentit religiós ja que aportava a la seva figura un aspecte sacre, que reforçava l’auctoritas.
• El 23 aC es dóna un pas clau en la institució del sistema. Un seguit de situacions complexes amb revoltes a Roma per carestia i fins i tot un complot contra August feren que aquest renunciés al consolat. Així, el Senat recuperaria les dues figures consulars però, a canvi, August rebria la potestat tribunícia perpètua; és a dir, la seva persona passava a ser inviolable, tenia dret a convocar i presidir el Senat i l’assemblea de la plebs i a vetar qualsevol de les seves decisions. També podia presentar propostes a cada reunió del Senat (que mai eren refutades, òbviament) i mantenia el poder sobre les províncies com a magistrat proconsular. A la vegada, des del punt de vista militar se li concedí l’imperium proconsulare maius, pel qual podia intervenir sobre les actuacions de qualsevol procònsol a qualsevol província. A això cal afegir que passà a encarregar-se de la cura annonae, és a dir, del repartiment de gra a l’urbs.
• El 19 aC tindrà lloc un altre moviment important en aquesta acumulació de poders quan va passar a acceptar del Senat una cura legum et morum, és a dir, l’encàrrec de tenir cura de la supervisió de la moral i dels costums socials i polítics de la societat romana. Així, exercia també les funcions del censor. A la vegada, rebé les prerrogatives plenes de cònsol de forma vitalícia.
• En els anys següents, el cercle es tancarà definitivament. El 13 aC obtingué l’imperium dins del pomerium de Roma i el 12, després de la mort de Lèpid, el càrrec de pontífex màxim. El procés arribarà al seu punt àlgid el 2 aC, quan el Senat decidí nombrar-lo pare de la pàtria (pater patriae).

Per tant, a poc a poc, August anirà acumulant càrrecs i poders de tal manera que, en el canvi d’era i tot i el manteniment aparent de les institucions republicanes, podem dir que s’ha instaurat a Roma una autocràcia militar amb un cap visible que és l’emperador. El sistema anirà evolucionant a partir d’aquest moment i cada cop més tendirà de forma oberta cap a un sistema monàrquic on el Senat tindrà poca o nul·la capacitat de decisió. A la vegada que es duia a terme tot aquest procés, August inicià un seguit de reformes en diferents camps que marcaran decisivament l’evolució posterior de Roma i de les seves províncies.