Les reformes augustals

Un cop August arribà al poder de forma definitiva, escometé una acció de reforma que comportà la integració definitiva dels territoris hispans. Aquesta reforma s’emmarcà en els canvis generals iniciats pel primer emperador. Com ja hem dit, fou a partir d’aquest moment que les províncies passaren a tenir un sentit clarament territorial dins de l’imperi institucional. August iniciarà un procés pel qual es dividiran les províncies en dos tipus:

• Les senatorials: en el cas hispà, la Bètica, dirigida per un procònsol.
• Les imperials: la Lusitània i la Tarraconense, dirigides per governadors designats per l’emperador (legati Augusti pro praetore) atesa la importància que tenien quant a recursos i a població.

Ja hem vist que, tot i aquesta divisió, August mantenia el control directe sobre totes les províncies. De fet, les seves actuacions en l’àmbit provincial seran clau per a l’evolució d’aquests territoris i per a la seva definitiva integració política, jurídica, econòmica, social i cultural en les estructures imperials. La subdivisió de les províncies en conventus pretendrà precisament facilitar tant la integració com el control per part de l’administració imperial d’aquests territoris. En el cas hispànic, hi hagué diversos conventus, amb les seves capitals respectives, fonamentals en el cas de províncies tan àmplies com la Tarraconense, la qual, per exemple, disposà de set àmbits conventuals: Tarraconensis, Carthaginiensis, Caesaraugustanus, Cluniensis, Bracarensis o Bracaraugustanus, Lucensis i Asturicensis o Asturum. Tot aquest procés culminà en un seguit de reformes més precises en el territori, com ara l’assentament de veterans i de població itàlica, la creació de noves colònies i de nous municipis (hi destaquen ciutats bàsiques per a l’evolució posterior d’Hispània, per exemple, Barcino, Emerita Augusta o Caesaraugusta), la reforma de la xarxa viària o la concessió de la ciutadania romana i llatina.

Per tant, serà sota Cèsar i especialment sota August quan es pot dir que les províncies hispanes s’integraran definitivament dins del món romà en un procés que és força similar al de la resta de províncies de l’imperi. Durant el regnat dels Julioclaudis següents, no sembla que Hispània fos un gran focus d’atenció o, si més no, les fonts no ens en donen gaire informació. Tot i això, sabem que sí que hi haurà activitat d’aquests emperadors i, en el cas del territori català, per exemple, sabem que Tiberi fou segurament el responsable que es fessin erigir els temples a August de Tarraco i de Barcino o, que Claudi dugué a terme una actuació sobre la xarxa viària, com indiquen alguns mil·liaris descoberts.