La fi de l’ordre senatorial

Els canvis també afectaren les elits governants. Així, l’ordre senatorial, que havia regit el destí de l’imperi des d’època republicana, es trobava ara francament en una situació de declivi. Tot i que seguí existint durant tot el Baix Imperi i que formar-ne part seguia essent un privilegi i una font de prestigi, la realitat és que el seu moment de glòria ja s’havia esvaït. Format bàsicament per membres d’antigues famílies de la nobilitas que basaven la seva riquesa en la propietat de terres, a partir de Constantí se’n reformà la constitució, de manera que s’hi permeté l’accés a qualsevol persona que hagués tingut un càrrec públic. Per tant, passà a estar format principalment per curials i fou un ordre constituït per una mena d’aristocràcia administrativa. La seva màxima representació política, el Senat, en aquests moments podem dir que ja no té cap mena d’influència política i passa a ser un òrgan destinat bàsicament a lloar l’emperador i a donar-li suport moral en les seves decisions i empreses. El Senat romà, a més, quedarà, a partir de Constantí, definitivament apartat de l’esfera de poder arran de la creació de Constantinoble i del trasllat de la capital imperial a Orient. Això no obstant, el nou Senat creat a la ciutat de Constantí tampoc no tingué més poder polític que el seu predecessor italià.

Per tant, en conjunt, el que podem veure des dels punts de vista social i econòmic és que l’època baiximperial no és tant un moment de declivi i de crisi sinó un període de canvis, creixement fins i tot en alguns aspectes i, sobretot, transformacions, que serviran per posar les bases del nou context històric que s’aproxima, que no és altre que el de l’antiguitat tardana i, més endavant, el de l’època altmedieval.