Els fills de Constantí

L’any 337 dC Constantí morí i deixà com a successors els seus tres fills, que es repartiren l’imperi Romà: Constantí II, Constanci II i Constant. S’inicià aleshores entre els germans un altre període de lluites intestines pel poder, que acabaren portant de nou l’imperi a la reunificació sota CONSTANCI II. Així, Constantí II, que dominava les províncies més occidentals, intentà atacar el seu germà Constant, que controlava Itàlia i la zona central de l’imperi, però fracassà i morí, de manera que el seu germà heretà aquesta zona. Finalment, un usurpador, Magnenci, derrotà i matà Constant i s’enfrontà definitivament al darrer fill de Constantí i august a Orient, Constanci II, el qual s’imposà i reunificà de nou l’imperi sota el seu regnat l’any 353.

El successor de Constanci II fou JULIÀ (361-363 dC), anomenat l’Apòstata. Aquest emperador destacà sobretot per l’intent de revifar la fiscalitat i la potència comercial i cívica de les ciutats de l’imperi. A la vegada, mirà de promoure una renovació espiritual i moral de l’imperi, i, en aquest sentit, retornà a les pràctiques paganes anteriors, tot i que topà amb una oposició dura i amb un cristianisme fortament implantat, especialment a les províncies orientals. En el terreny militar, projectà una gran campanya contra els perses a Orient, que resultà un gran fracàs i on morí ell mateix, de manera que les possessions imperials en aquesta zona quedaren molt amenaçades. Després d’un breu regnat de Jovià, fou proclamat emperador VALENTINIÀ I (364-375 dC), un altre dels grans emperadors del Baix Imperi. Destacà pels seus importants conflictes amb alamans, quades i sàrmates a les fronteres del Rin i del Danubi, els quals sotmeté en victòries militars importants. En el camp religiós, tornà a la política de suport al cristianisme i inicià una dura persecució de l’aristocràcia senatorial romana, per tal d’erosionar-ne el poder. Finalment, continuà la política iniciada pels seus antecessors i nomenà coemperador a Orient el seu germà Valent.