La República: la conquesta d’Itàlia. De ciutat estat a potència regional

La conquesta d’Itàlia per Roma serà un procés llarg (durarà dos segles i mig) i costós en el qual Roma, en molts moments, patirà revessos seriosos, però en el qual, també, s’endurà grans victòries. L’expansió romana respondrà a unes necessitats tant externes com internes. Així, des del punt de vista extern, Roma es veurà obligada a sotmetre un seguit d’enemics que amenaçaven la seva supremacia regional, com, per exemple, els llatins o els samnites. Des d’una perspectiva interna, l’expansió representarà la creació d’un nombre molt important de colònies que permetran instal·lar-hi ciutadans i alleugerir la pressió social que patia la gran urbs. De fet, aquest procés estarà sempre molt marcat pels problemes interns polítics i socials de Roma, com ara l’eterna problemàtica de la qüestió agrària. Tot plegat fa que, a mitjan segle III, Roma havia passat a dominar tot Itàlia de forma única i pogué dirigir les seves mires cap a l’expansió pel Mediterrani i, sobretot, cap a la lluita contra una enemiga formidable: Cartago.

Podem dividir els conflictes d’aquests dos segles en diversos fronts, tal com s’exposa a continuació.