Les reformes militars

Després de la fi de les guerres civils, es posà fi a l’exèrcit de tipus republicà i August establí de forma definitiva un exèrcit permanent, de manera que tancà el procés iniciat per Màrius un segle abans. Eren tropes formades per ciutadans i per estrangers. El seu fonament eren les legions, unitats bàsiques de l’exèrcit des de l’època d’August, que en reduirà el nombre fins a divuit, tot llicenciant bona part de les tropes que havien lluitat en les guerres del segle I aC. Aquest nombre anirà variant depenent de les circumstàncies històriques. Cada legió estava formada per deu cohorts d’infanteria i per un grup reduït de cavalleria. Tot i que també patirà modificacions, el nombre mitjà de soldats d’una legió era d’uns 5.000 homes, de forma que en època d’August l’exèrcit arribà a tenir unes 150.000 persones. A la vegada, hi havia els cossos auxiliars. August mantingué el doble reclutament i aquests cossos estaven integrats per no ciutadans. Normalment eren uns 500 soldats i podien ser inclosos a l’exèrcit regular o només ser reclutats durant les campanyes. August també instituí que existissin certes zones frontereres defensades per tropes dels estats vassalls, com per exemple la regió de Commagene, a l’Àsia. Pel que fa a la marina, August situà les seves dues flotes més importants al port de Misè i a Ravenna. Finalment, per a la defensa de Roma, August fundà la guàrdia pretoriana, amb funcions de protecció del princeps. Estava formada per uns 5.000 soldats i arribà a tenir un paper clau en el desenvolupament polític de l’imperi, especialment quan Tiberi creà els castra praetoria a la mateixa Roma.