La política exterior

Tot i que August tancà el temple de Janus l’any 24 aC, simbolitzant així la fi de les guerres a Roma, la realitat és que durant tot el seu govern no hi hagué pràcticament cap any de pau real i que els conflictes d’annexió de nous territoris o de consolidació de les fronteres foren constants. En realitat, l’inici del que es coneix com a pax Augusta significa més aviat el començament d’un període de quasi dos segles en el qual les guerres internes o els grans conflictes armats com les guerres púniques s’acabaran, de manera que s’iniciarà una pacificació de tots els territoris interns de l’imperi. Ara bé, ni tan sols això no és cert, però la propaganda augustal fou capaç d’imposar aquest concepte. Les campanyes d’August tingueren lloc per tot l’imperi:

• Les guerres càntabres: significaren l’annexió definitiva d’Hispània a l’imperi, amb la conquesta de càntabres i asturs. El conflicte s’inicià el 29 aC però no serà fins al 19 aC, i gràcies a l’actuació d’Agripa, que la guerra es podrà donar per acabada.
• La frontera danubiana: August dugué a terme una tasca important de conquesta i de control de les zones muntanyoses, per exemple als Pirineus, però sobretot als Alps. En aquesta zona, la frontera romana s’estengué fins al Danubi i s’annexionaren noves províncies com la Nòrica, la Rètia o la Pannònia.
• L’Orient: en aquesta zona August realitzà una activitat més diplomàtica que bèl·lica. Arribà a una pau amb els parts, s’annexionà per herència la Galàcia i creà estats vassalls a Capadòcia, Armènia i la zona del Caucas.
• Germània: aquí fou on executà l’empresa bèl·lica més remarcable. Bàsicament, hi lluitaren els seus fills adoptius Drus i Tiberi, els quals aconseguiren victòries importants que permeteren annexionar la Germània Superior. La gran derrota del 9 dC al bosc de Teutoburg frenà l’expansió romana i establí el limes (la frontera) al Rin.