La fundació mítica i la monarquia

La història de Roma és la història de l’imperi més gran de l’antiguitat, no solament per la seva extensió sinó per la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en la major part dels territoris conquerits. No podem oblidar que, des de la seva fundació mítica el 753 aC, Roma es mantingué com la principal potència dominadora del món conegut en aquell moment fins al 476 dC en la zona occidental, mentre que, a l’oriental, a través de l’imperi Bizantí, ho féu fins al 1453 dC. Per tant, Roma marcarà en bona part la conformació del que coneixem com a cultura occidental i serà bàsica per al desenvolupament de la nostra llengua, de l’arquitectura, de la política, etc. No es pot obviar que Roma també fou hereva de totes aquelles cultures que conquerí, de les quals adoptà els elements que més li interessaven: l’exemple més clar és, precisament, el món grec clàssic, del qual féu seus els elements culturals bàsics, però també rebé una gran influència dels diversos regnes hel·lenístics i del món oriental en general. Sigui com sigui, la gran virtut de Roma fou la seva capacitat d’amalgamar dins d’un vastíssim imperi tantes cultures i tants pobles diferents i de mantenirlos units durant diferents segles mentre passava de ser un simple petit estat del Laci a un imperi que s’estenia des de les actuals terres portugueses fins a Mesopotàmia i des de les planes mauritanes fins a les illes britàniques.