El Pont del Diable

El megàlit que es troba en un camp prop de Palau-solità, el diable el portava a coll des del Montseny, on l’havia arrencat, a Martorell, per acabar-hi el famós pont romà conegut per Pont del Diable, que travessa el Llobregat. Part d’ençà del riu hi havia un gran hostal on no hi havia cap pou per a proveir-se d’aigua. Hi havia una serventa que s’havia de passar gairebé tot el dia anant, a cercar l’aigua a l’altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple va dir que més valdria donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l’instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s’acostava. En passar el diable per davant de can Cortès, el gall d’aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d’acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui is troba, i enfonsada set canes.

Hi ha variants segons les quals la serventa eslava inquieta, es va llevar poc més enllà de mitjanit i veié amb paüra que el pont ja estava gairebé llest.

Cridà l’hostalera i plorant li contà el que li passava. La mestressa prometé salvar-la. Tirà una galleda d’aigua al damunt del pobre gall, que dormia. La bèstia es posà a cantar. Els galls veïns li contestaren fins a arribar a cantar el de can Cortès de Palau, quan el diable passava per allí davant.

Hom dóna el mateix nom i conta la mateixa llegenda de la pedra superior del dolmen de Vilassar.