La Fossa del Gegant

El megàlit així anonimat ja no existeix; va ésser destruït per uns pastors de Setcases cercant un tresor que hi creien amagat. Es trobava dalt dels estanys de Carançà, a la pari de les Gorges del Freser, en un paratge que encara avui porta el nom de Fossa del Gegant. Hom hi creia enterrat el gegant moro Ferragut, junt amb el seu tresor. Aquest gegant era qui comandava les forces mores que van envair Catalunya pel costat del Pirineu. Les forces catalanes anaven comandades pel cavaller Rotlà. Per estalviar sang i evitar els estralls de la lluita els dos cabdills van arribar a una entesa: es barallarien tots dos fins que en quedés un de vençut; el que perdria s’hauria de retirar i deixar el camp lliure al seu vencedor Rotlà i Ferragut es van barallar set dies seguits sense parar. Només en fer-se fosc s’aparellaven el sopar i menjaven i dormien junts i amicalment. Rotlà era fort de carns, com si hagués estat de ferro, invulnerable, però tenia les plantes dels peus febles i toves, tant que, si hagués trepitjat la més lleu pedreta, s’hauria ferit i dessagnat en pocs moments. Coneixent-se la flaca, portava unes sabates amb set soles de ferro i mai, per res del món, no es descalçava; dormia dret, per evitar que ningú intentés forfollar-li les soles dels peus.

Ferragut també era invulnerable, però tenia dèbil la part baixa del ventre, i per evitar-hi tot atac se’l preservava amb una grossa pedra aplanada que portava dissimuladament. Un vespre, en despullar-se el moro per anar a dormir, Rotlà s’adonà que sota les calces portava una pedra i endevinà la cosa. Mentre el moro dormia, Rotlà agafà la pedra i anà a llençar-la a més de cent llegües lluny. L’endemà, en vestir-se el moro, la cercà inútilment, però no digué res, per un escamnar Rotllà. En començar la brega aquest darrer li ventà cop de cap al baix ventre i el matà. Rotlà enterrà el seu enemic en el dolmen que ens ocupa i els cristians restaren amos del Pirineu.

La seva destrucció s’explica de la manera següent: Un capvespre es presentà un gavatx a un pastor que guardava la ramada al Gra de Fajol. Li demanà si sabia on era una mena de barraca de pedres anomenada la Fossa del Gegant. El pastor menà el gavatx al lloc que li demanava. Un cop davant del megàlit, el gavatx tragué un llibret, encengué un gresol de tres becs que feia nua llum verdosa i llegí el llibrot dient unes coses estranyes. La pedra més grossa es va obrir pel mig i els dos homes entraren dintre la balma que va deixar, on trobaren unes grosses rimes de pèsols. El gavatx digué al pastor que en prengués uns quants per al seu manyac i el pastor se’n va posar uns quants al sarró. Trobaren una altra pedra, que el gavatx féu esbadellar com la primera, i una altra balma, on hi havia piles de fesols, de les quals també prengué un grapat el pastor. Encara una tercera pedrassa fou partida pel foraster com les altres dites, i ací van trobar faves. El gavatx en carregà tantes com va poder i digué al pastor que prengués les que volgués. Sortiren de la fossa, les parets es tornaven a cloure, el pastor se n’anà cap a la jaça i el gavatx féu el seu camí després de donar un duro al pastor perquè li havia fet companyia. L’endemà, en voler treure els grans del sarró per donar-los al manyac, veié amb meravella que els pèsols se li havien tornat monedes de coure, els fesols d’argent i les faves d’or. Corregué de seguida cap a la fossa, però totes les pedres estaven com sempre. Provà de fer-les obrir, però fou inútilment. Baixà a Setcases i contà el succeït. Un estol de pastors pujaren a la fossa i treballaren com negres per desfer-la, fins a aconseguir-ho, i res a van trobar. A la part inferior de la més grossa, la que més els va costar i on pensaven trobar els graus munts de faves que havia vist el pastor, van trobar-hi unes lletres que deien: