Mas del Comte
Es troba vora del camí ral que mena de la Jonquera a Perpinyà. Molt a la seva vora hi ha una font amb una aigua que té virtut per a guarir mals d’embruixament.
Una nit un barretinaire d’Olot tornava de Prats de Molló de vendre barretines, i en passar pel Coll d’Ares, al Pla Jugador i davant de la Rima del Gall, se li féu tan fosc que no va atrevir-se a seguir el seu camí i decidí passar la nit en una barraca de pastor allí propera. Prop de mitjanit veié venir de diferents indrets tot d’estranys moixonots negres que feien gran cridòria i que s’anaven a posar damunt de la Roca del Gall, i al moment de tocar a terra es tornaven dones esparracades, brutes i despentinades. De seguida va comprendre que anava a ésser testimoni d’una reunió de bruixes. De sobte es presentà un nan negre que es posà a sonar el flabiol i amb una batuta portava el compàs d’una dansa, que les bruixes van ballar amb gran entusiasme. Tot d’una s’esbadellà la roca i sortí el diable enmig de flamarades, roig i pelut, i els preguntà a totes una per una quines malifetes havien fet des que no s’havien vist. Totes explicaren mil trapelleries i dolenteries, i una n’hi hagué que va dir que havia embruixat la pubilla de l’Oliva de Perpinyà, que no tornaria la salut si no prenia un beuratge fet amb tercera pela de freixe bullida mou vegades amb aigua de la font del Mas del Comte. Explicades les malifetes tomà a esbadellar-se la roca, per on va enfonsar-se el diable, i sortí altra vegada el negre proveït d’una grossa olla d’untets per mullar l’esquena de les bruixes, que van tornar a prendre figura d’ocell i van fugir cada una pel seu costat.
El barretinaire es proposà guarir la pubilla de en l’Oliva de Perpinyà, sabent com s’havia de fer. Decidí anar cap a Perpinyà a vendre barretines. En passar per la font del Mas del Comte va portar-se’n aigua i va fer el remei que la bruixa havia dit. Es presentà a casa l’Oliva i, previ permís dels seus pares, va fer beure a la noia aigua de la que duia, i tot d’una va posar-se bona. Els pares de la donzella estigueren tan contents de veure’s guarida la noia, que tots els metges els havien desnonat, que, no sabent com pagar el minyó, li van donar la mà de la donzella, que era filla única. I el barretinaire va passar a ésser un potentat, essent com era ca l’Oliva la casa més rica de tot el Rosselló.
El barretinaire tenia un germà que era un gandulot i un poca-pena. Envejós de la sort del seu germà, decidí veure si ell també descobria algun remei per a guarir alguna altra minyona embruixada, i una nit se n’anà a amagar-se a la barraca de vora la Roca del Gall. Vingueren les bruixes totes furioses perquè s’havia guarit la pubilla de ca l’Oliva, i totes convingueren que hi havia algú que d’amagat escoltava les seves converses. Decidiren cercar-lo i jugar-li una mala passada. El primer lloc ou van mirar fou la barraca on hi havia el pallardàs germà del barretinaire. Amb gran fúria van agafar-lo i el van arrossegar per terra, el van tirar enlaire i el van entomar com si fos una pilota, fins que el van deixar mig mort i sense ganes de tornar més a provar fortuna amb les bruixes.