La dama de Tous

La dama del castell de Tous era llamenca i desmesurada, fins al punt que no li agradava altra menja que molls el ossos frescos de vaca. Per a alimentar-la havien de matar una vaca cada dia, de la qual no s’aprofitava sinó el simple moll de l’os, ja que la dama no permetia que el servei i els familiars mengessin de la mateixa bèstia que ella menjava. Si bé el patrimoni del senyoriu era important, amb una despesa tan grossa com representava la mort diària d’una vaca, la dama va empobrir-se fins al punt d’haver d’anar a demanar almoina. Un dia en una cisa li donaren un grapat de nous i una llesca de pa, i ho trobà tan bo, que no es pogué estar d’exclamar:

—Si hagués sabut el bo que eren pa i nous encara seria senyora de Tous.