El rei Jaume i sant Ramon de Penyafort

A la campanya de Mallorca anà amb el gran rei el seu confessor i conseller el dominic sant Ramon de Penyafort. Aquell s’emportà, perquè li fes companyia, una dama aragonesa dita Petronella. Entre el rei i la dama hi havia certes franqueses, fins al punt que diverses vegades el confessor reconvingué el rei perquè no cometés certs abusos; però es comprèn que el monarca es sentia més atret per les gràcies de la dama que no pas per les paraules del sant, i seguia fent com abans. Enfadat sant Ramon, amenaçà el rei amb abandonar-lo i tornar-se’n cap a Barcelona, per la qual cosa el rei manà a tota la gent de mar que no lloguessin cap nau a cap religiós. El sant anà al port de Ciutat de Mallorca acompanyat d’un altre religiós dominic tom ell, disposat a fer sortir una nau cap a Barcelona. La gent de mar, però, li van dir que ho tenien privat del rei. Se’n van anar cap a Sóller a cavall, creguts que la reial disposició només afectaria els patrons de Palma; però es trobaren que també els de Sóller l’havien rebuda i com ells tots els de l’illa. Aleshores sant Ramon decidí de fer-se ell mateix una barca. Tirà al mar el seu mantell, que li feu de nau, el gaiato d’arbre, el cordó com de vela i la imatge del Sant Crist de timó. El seu company d’hàbit no va tenir confiança en una nau tan feble i va abandonar-lo no disposant-se a seguir el viatge com s’havia proposat. En dotze hores de feliç navegació es va presentar a Barcelona; va desembarcar on avui hi ha la plaça d’Antoni López, dita aleshores plaça del Vi, perquè era el lloc on aquest era embarcat i on se’n celebrava el mercat a l’aire lliure. Una variant de la tradició diu que desembarcà en una platgeta de Tossa de Mar coneguda encara avui per platja de Sant Ramon, nom que també tenia la de Barcelona on posa peu a terra el sant. Prop d’aquesta platja hi havia un gran rocam, damunt del qual fou alçada una capelleta per commemorar el fet. En cavar la roca viva per assentar-hi al damunt els fonaments de la capelleta, fou trobada dintre del cor de la roca una imatge de santa Caterina, per la qual cosa la capelleta fou posada sota l’advocació d’aquesta santa, que fou considerada com a protectora de sant Ramon. En fundar-se el convent de dominics, ordre a la qual pertanyia el sant, aquell fou també posat sota l’advocació de santa Caterina. Els pescadors prengueren aquest sant com a patró i fundaren una confraria sota la seva advocació, instal·lada al convent de dominics al·ludit. Cada any, el dia de la festa del sant, celebraven una processó presidida per la bandera de la confraria, la qual era solemnialment portada fins a la platja indicada, on feien tocar a l’aigua el capciró de la bandera, creguts que aquesta pràctica afavoria la pesquera i protegia les barques del temporal. Aquest costum va durar fins a l’any 1835, en què va ésser incendiat el convent de Santa Caterina i cremada la bandera gremial.