Els Porcells de Barcelona

Una vegada el comte Jofre el Pilós va haver d’emprendre un llarg viatge i va deixar la seva esposa encarregada del govern de la ciutat. Un dia es presentà al palau una pobra doneta a demanar una almoina. La comtessa, que no es distingia pas per la seva generositat, s’adonà que la captaire estava en estat i se la va treure del davant amb mals termes, dient-li que no havia de posar fills al món si no els podia mantenir. La pobra doneta va sentir-se tota ofesa per les seves paraules i va maleir-la desitjant-li que quan fos mare, perquè també estava en estat, ho fos d’una porcellada. I, en efecte, la comtessa va tenir set porcells. Horroritzada davant del cas, va fer-los posar dintre una cistella i manà a un servent que els anés a tirar al mar. El servent, però, va sentir compassió d’aquella pobra llodrigada i els portà a la seva muller perquè els mantingués i els fes grans.

Passat un temps, el comte tornà. En preguntar si era pare d’un nin o d’una nina, la comtessa li va dir que tot s’havia desbaratat i que no havia arribat a bou terme.

Mentrestant la muller del servent va pujar els set bessonets, que en créixer es van tornar persones, i tots ells eren tan iguals que gairebé no es distingien els uns dels altres. La seva mainadera els feia vestir sempre idènticament; tant és així que, per la fesomia, pel tirat i pel vestit, tots semblaven el mateix. Un dia que el comte sortí a caçar, es va escaure passar per vora de la casa de la muller del seu servent i va adonar-se d’aquells set noi tan igualets. Li van fer tanta gràcia, que se’ls va asseure a la vora i els donà conversa. I la mainadera li va dir:

—Bé us els podeu contemplar, que tots set són fills vostres.

Les paraules de la dona van deixar parat el comte, que la féu parlar, i ella li va contar la passada del naixement dels seus set fills. El comte se’ls emportà al palau i els va fer criar com a prínceps, i de grans van ésser tots set uns grans cavallers, es van casar tots, van tenir una llarga fillada que va poblar de cavallers i nobles la ciutat de Barcelona, i, com que tothom els coneixia i anomenava «els Porcells», d’ací ve que, als barcelonins, ens apliquin el qualificatiu de porcells i que hom consideri que de tota la noblesa barcelonina els Porcells siguin els més antics i els d’arrel més barcelonina i que, encara que el seu títol no sigui pas dels més escaients, l’ostentin amb honra i que tinguin per distintiu heràldic un porcellet en l’escut.