Fundació del monestir de Poblet

Al lloc oir avui s’alça el monestir de Poblet, hi havia, en el segle XII, un ermità que vivia en una petita i malendreçada ermita; s’anomenava Poblet. El rei moro de Siurana el féu presoner tres regades i totes tres va desaparèixer de la presó de manera miraculosa, sense que pogués comprendre el moro com se n’havia escapat. La cosa caigué en gràcia al musulmà, que, altrament, veié en el fet un origen miraculós; decidí deixar en llibertat l’ermità i li donà certa franquícia perquè es dediqués a les seves oracions, per la qual cosa li concedí el terreny on tenia la seva ermita i altres terres del voltant, i encarregà a les seves tropes que el respectessin.

La concessió feta a l’ermità Poblet pel reietó de Siurana arribà a coneixement del rei de Lleida, que no cregué en la virtut miraculosa de l’ermità i manà a les seves tropes que l’agafessin i el tanquessin en una presó profunda i amagada, per veure si també se n’escaparia. Però, tal com ho havia fet del castell de Siurana, Poblet, s’escapà de la presó mora de Lleida, també tres vegades. Després d’això cregué el reietó alarb de Lleida el mateix que havia cregut el de Siurana i, com aquell, li concedí llibertat i franquícia.

L’existència d’una ermita en ple terreny de domini moro afavoria els cristians per a intentar la reconquesta d’aquella part del país envaït pels musulmans. Poblet es posà secretament d’acord amb el comte Berenguer, amb el qual organitzà una forta campanya contra els moros, que acabà per una assenyalada victòria dels cristians. El comte Berenguer, agraït a Poblet per la seva intervenció en la reconquesta d’aquella contrada, volgué convertir la seva pobra ermita en un ric monestir. Feu venir tretze monjos de l’ordre del Cister, que foren els que varen construir la primera comunitat sota la direcció abacial de l’ermità Poblet, que va donar també nom al monestir, el qual sempre fou protegit i ajudat pels comtes, seguint l’exemple donat per Berenguer el Gran.