El Noguer de Sagaró

La vella masia del «Noguer», segons uns, o del «Noer», segons altres, es troba en el terme del poble de Sagaró, en el Gironès, i per això s’anomena correntment el «Noguer de Sagaró».

L’hereu del Noguer de Sagaró volia casar-se, però preferia una noia humil i pobra a una del seu braç. Va vestir-se de pastor, amb robes velles i atrotinades, i se’n va anar a la casa de Caritat de Girona, on manifestà que desitjava casar-se amb una asilada. Feren sortir totes les noies casadores que hi havia a l’asil i les feren posar en llarga renglera, perquè el pobre pastor triés la que li fos més simpàtica; l’hereu les mirà totes, una per una, i quan hagué trobat la que als seus ulls tenia més atractius li tirà un mocador de seda als peus, senyal d’elecció de promesa, segons un vell costum de la terra. L’escollida, a qui no agradà el pastoret, brut i mal vestit, en lloc de collir el mocador, com havia de fer per a donar senyal de conformitat a l’elecció, li ventà cop de peu i el féu passar al davant d’una altra de les noies que formaven el rengle, i a aquella li mancà temps per a collir-lo. El ric hereu la féu sortir del rengle, indicant que amb ella es casaria, ja que ella havia esborrat el menyspreu que li havia fet la seva companya, i en prendre-la per la mà digué:

—Tu seràs la pubilla del Noguer de Sagaró, i tu sabràs quantes unces calien en un mesuró.

La sorpresa dels presents fon gran en sentir com aquell rústec pastor era l’home més ric de tota aquella contornada. No cal que ponderem et desesper de la qui l’havia menyspreat. La qui va acceptar el mocador i amb ell la mà del pastor va resultar que era coixeta, però així i tot el Noguer s’hi va casar.