La mort de Martí l’Humà

Martí l’Humà morí sense deixar successió. Això plantejava un greu problema als consellers de Barcelona, que aleshores assumien el Govern de Catalunya, puix que no sabien qui havien d’elegir com a rei un cop mort el vellet Martí. Mentre aquest finava, rodejaven el seu llit els principals nobles i magnats de la terra, els quals li demanaven amb insistència que designés el seu successor; però el rei, atordit, no sabia què contestar. Mentre estaven així, va sentir-se la campaneta del combregar, que s’acostava per administrar al moribund els Sants Sagraments, i el rei, refent-se, contestà que constituïa com a hereu del seu reialme el qui aleshores es sentia, o sia el Santíssim Sagrament. Els qui el rodejaven cregueren que la resposta del rei no resolia el conflicte, i amb insistència li demanaren que indiqués qui havia de succeir-lo, però no li pogueren treure altra paraula sinó que deixava com a hereu seu en el reial tinell el qui aleshores feia sentir la seva veu, o sia la veu de la campaneta que anunciava el combregar.

Mort el rei, es trobaren sense saber com interpretar la seva voluntat, puix que el Santíssim no podia governar l’Estat. Va ésser convocat el Parlament de Casp, el resultat del qual no va pas ésser del grat dels catalans; però, com que s’havien compromès a acceptar-ne la decisió, fidels a llur paraula, van acatar-la. Els consellers de Barcelona i els altres magnats van creure que l’elegit Ferran d’Antequera no era mereixedor d’ocupar el reial soli dels reis de Catalunya, i, interpretant les darreres paraules del rei Martí, van cedir el seu tron de plata massissa al tresor de la Seu perquè al seu damunt fos col·locada la custòdia guardadora del Santíssim Sagrament. En certa forma fou complerta la paraula del rei Martí.