El mal de pedra de Ferran d’Antequera
El fort disgust rebut per Ferran d’Antequera en ésser-li reclamat el vectigal de la carn li provocà un fort atac de mal de pedra que el retingué greument malalt a la ciutat d’Igualada, on es dirigí en sortir de Barcelona. Molta gent féu acudir el rei si us plau per forca, perquè li guarissin el terrible mal que no el deixava dormir ni de nit ni de dia. Per fi varen saber les reials persones que a Mallorca hi havia un jueu que feia uns pegats molt bons per a guarir aquest mal tan dolent. Tot seguit fou manat que un missatger especial anés a l’illa en cerca del pegat que hauria de guarir el rei.
Un missatger a cavall sortí d’Igualada camí de Barcelona, on es féu aparellar ràpidament una nau que féu rumb cap a Mallorca. Arribada allí, després d’un llarg viatge, el missatger demanà pel famós jueu que tenia el secret dels pegats contra el mal de pedra, i després de molt preguntar va saber qui era, però no vivia a Ciutat, on desembarcà el missatger, sinó en un poblet llunyà, on hagué d’anar l’enviat, a cavall. Arribat a casa del jueu, aquest li digué que, en efecte, ell feia uns miraculosos pegats que valien cent lliures cada un. El missatger, però, no portava cap cèntim; no comptava amb cap altra garantia que la d’ésser un representant del rei. EI jueu li replicà que ell, d’això, no en menjava i que no sabia pas de quin rei li parlava, ja que ell sols coneixia el comte de Barcelona. L’enviat no pogué obtenir de cap manera que el jueu li donés el pegat a fiar ni trobà qui li deixés els diners en tot Mallorca, on deien que no coneixien el tal rei, i es veié obligat a tornar a Igualada sense el pegat.
La reina, que ja esperava amb ànsia el remei desitjat, en saber el que havia passat tingué un fort disgust i, traient-se un collaret de perles i or que portava, el lliurà al missatger, encarregant-li que, amb tota pressa, tornés a emprendre el camí.
Així ho féu l’enviat i, en ésser novament a casa del jueu, li oferí en paga del pegat el collaret de la reina, d’un valor molt superior a les cent lliures demanades pel remei. El jueu un trobà cap inconvenient a donar-l’hi i el missatger, després d’una colla de dies, arribà a Igualada, on trobà que el rei ja s’havia mort esperant el somniat remei de virtut meravellosa.