El rei i la velleta
El rei Pere era moll temut de tothom a causa de la vida turbulenta i accidentada que havia passat, i en el si de la majoria del seu poble era odiat i avorrit. El rei, que era prou llest, no desconeixia el poc afecte que li tenia la seva gent, encara que al seu davant li fessin la gara-gara i l’adulessin. Un dia va arribar a orelles seves que hi havia una velleta que cada nit, entre el rengle de parenostres que resava, en dedicava un a la bona salut del rei perquè Déu Nostre Senyor es digués a donar-li força anys de vida. El rei féu comparèixer la doneta al seu davant i li preguntà com era que, mentre tothom el tenia per tan dur i per tan rigorós i que desitjava la seva mort i perdició, en canvi ella resava una oració diària per la seva vida. La doneta li contestà que bé era cert tot allò que deia el sobirà, però que ella vetllava pel rei per por que el que vingués al seu darrera no fos encara pitjor que ell i per allò que:
Val més un boig conegut
que un savi per conèixer.
Déu mantingui mon senyor,
per por de pitjor.
El rei restà confós davant de les raons de la doneta, va respectar la seva manera d’entendre i li féu passar una pensió per mentre visqués, perquè seguís resant per ell, encara que fos per por d’un altre de pitjor.