Castellvins i Cervellons

Durant un temps la noblesa estigué dividida en dos partits; el dels Castellvins, del qual era l’ànima Castellví de Rosanes, i el dels Cervellons, del qual el duc de Montcada era decidit defensor. El Castellví decidí far matar el de Montcada per un sicari. Sabent que el duc, després d’entrevistar-se cada dia amb el comte de Barcelona, tornava sol a cavall al seu castell, una nit el de Rosanes el féu esperar per un malvat sicari amb l’encàrrec de matar-lo. En trobar-se, el duc li preguntà qui li feia fer el crim, i l’assassí li contestà que el comte de Rosanes. El duc renegà de ràbia i li prometé tres vegades més del que li havia donat el comte perquè anés a matar-lo a ell.

L’assassí va replicar que no tenia inconvenient a fer-li aquest servei, però que havia donat paraula que el mataria a ell, havia cobrat el preu fixat i no podia mancar al que havia promès. Que, si portava diners al damunt per a pagar-lo, acceptava el negoci, i si no en duia ja el deixaria arribar fins al castell a cercar-ne. Però havia de prometre, sota la seva paraula de cavaller, que tornaria al lloc on es citessin perquè ell pogués complir el compromís que havia contret. El duc de Montcada, que es tenia per un gran cavaller, li donà paraula d’honor d’arribar-se fins al castell a cercar la paga per la vida del de Rosanes i de tornar amb els diners disposat a deixar-se matar. El sicari no volgué cobrar al de Montcada ni un cèntim més del que per la seva vida havia pagat el de Rosanes, perquè cregué que la vida de l’un no era més cara que la de l’altre.

El sicari també va matar el comte de Rosanes prop del seu castell.

Hom creu que l’ànima del duc es presenta setmanalment al castell.