El duc de Montcada

El duc de Montcada fou nomenat senescal de Catalunya, títol de gran honor i mèrit, que no va ostentar ningú més que ell durant tota la vigoria de la nostra història, i que el posava al cap de tota la noblesa i de tots els cavallers de la terra. Fort de geni com era, aquesta distinció el va envanir tant, que es va fer de tracte insuportable, considerava tothom amb menyspreu i, convençut de la seva força i gran influència, no s’hi mirava a cercar raons i brega a tothom per causes fútils i gairebé sempre injustificades.

Enutjada la noblesa, decidiren unir-se per tal de veure si abatien l’orgull del Montcada, i un bell dia, inesperadament, els set nobles més importants, al davant cada un d’ells de la seva host més aguerrida i valenta, van presentar-se al peu del castell de Montcada, amb ànim d’assaltar-lo i d’abatre el seu senyor. Van aplegar-se el comte d’Urgell, el comte d’Empúries, el comte de Rocaberti, el comte de Rosselló, el comte de Besalú, el vescomte de Cabrera i el vescomte de Prades. Quan el duc de Montcada va adonar-se del cas va sortir com una fúria davant de la seva gent, sense deixar arribar fins al castell els seus contraris, i els va donar una batalla tan forta i tan dura que en poques hores els va vèncer i els obligà a baixar la muntanya que coronava el seu castell amb la testa baixa i desfetes llurs hosts.

Aquesta batalla fou coneguda por la Batalla dels set Comtes, i la gent vella de la rodalia de Montcada encara en parla per tradició. El duc de Montcada, en record d’aquest gran fet d’armes, va posar al seu escut els set vessants que li són característics en record dels set comtes venguts, la flor i nata de la noblesa catalana. El seu escut mostra vuit vessants en lloc de set, i això fa suposar que els comtes que van atacar-lo foren vuit en lloc de set. Conta la llegenda que l’actitud de la noblesa, aixecada contra ell, va alliçonar el duc de Montcada, que va aplacar la seva arrogància i esdevingué més cordial i tractable.