El sopar de Tarragona

El regnat del jove rei Jaume havia despertat entre els seus súbdits, en els primers temps, certes enveges i malícies, car eren molts els cavallers i nobles vells que no es sabien avenir a tenir per rei i senyor una criatura; en canvi, d’altres es sentien entusiasmats en veure que, tan jove, ja li bullia el cap pensant sempre en conquestes i grandeses. Un dia que el jove rei visità la ciutat de Tarragona, fou obsequiat amb un gran sopar pel noble tarragoní Joan Martell. Tots els més nobles cavallers de la seva cort l’acompanyaren. Menjant i bevent, els ànims es van enardir, i s’armà una forta discussió entre els qui sentien pel jove rei el major entusiasme i els qui no es trobaven prou bé sota del seu govern; i fou tanta la discussió, que ja estava per acabar a cops d’espasa; però el rei els digué que, si tanta fúria de guerrejar tenien, millor era que esmercessin el valor de llurs armes lluitant contra enemics i no entre ells, i que, si volien, ell aniria aviat guerra contra els moros de Mallorca, que eren els qui més a prop tenien, i que s’esperessin per mesurar amb ells llurs forces.

Les paraules del rei foren molt ben acollides per tots els de la taula, i es decidí d’emprendre en aquell mateix moment la conquesta de les illes, sense ni tan sols acabar de sopar. Es conjuraren per acabar-lo un cop haurien aconseguit treure del tot els moros de les Balears. Tot seguit es van alçar i a tocs de corns i trompetes van fer cap amb tota llur gent a Salou, on hi havia un gran nombre de naus, i tot seguit van emprendre el camí de Mallorca. Arribaren al davant de Sóller, després de dotze hores de navegació.

Els criats van tapar totes les ampolles de vi mig encetades i van empaquetar tots els rics menjars i les delicades viandes, mentre arribava l’hora d’acabar l’àpat. Durant aquella crua guerra de conquesta, els cristians van patir molta fam, però mai no van ésser tocats els menjars sobrants, que foren considerats pel rei i tots els seus cavaller com a sagrats, car només els podien tastar si acomplien l’expulsió dels moros.