El rei i els calderers

Una de les moltes vegades que el rei Jaume, sol i mig disfressat, voltava per tal de sentir el que deia la gent i saber com vivia i quines necessitats tenia, va topar-se per un camí amb quatre calderers que anaven pel món adobant calders i tots carregats de farfutalla de perols i casseroles per a adobar. Així que el van veure el prengueren pel seu compte i començaren a dir-li que no feia prou home per a ell, tan alt i gros i tan cepat, anar sense res i ben descansat, mentre que ells, que eren molt més petits, desnerits i més vells que ell, havien d’anar tan carregats; i entre tots quatre el van voltar i començaren a carregar-li tot l’embalum de ferralla que traginaven. El rei prou va protestar i els digué que els costaria cara la broma i el descans de no haver de traginar aquella calderada, perquè ell era molt amic del rei, i sí li explicava que l’havien fet servir d’atzembla bé prou que els faria justícia, perquè era molt just i molt recte.

Els calderers ni se’l van escoltar. Tot el que els deia, s’ho prenien en broma i li contestaven que, si tant de bo tenia amb el rei, quan arribessin a Barcelona anés al palau a demanar-li que l’ajudés a descarregar-se. El rei no es volgué donar a conèixer ni fer valer la força com a home, perquè amb una bufada els hauria fets rodolar tots quatre per terra com una palla.

Carregat com un pallardàs i seguit dels quatre calderers ben descansats, que li anaven al darrera bromejant i fent gresca, van arribar al peu de la ciutat. Els portalers van reconèixer el rei i de seguida volien descarregar-lo de tot aquell embalum que duia al damunt. Ell el llançà amb menyspreu i manà que prenguessin els calderers i que els pengessin. I així fou fet, i les forques foren aixecades vers on avui s’escau la plaça de la Llana, que abans se n’havia dit dels Calderers, tant perquè hi foren penjats aquells bergants com perquè hi havia hagut establerta la gent d’aquest ofici.